8. L’art final
8.5. Glossari d’acabats especials
Hi ha una sèrie d’acabats especials en impremta que és interessant conèixer. Per norma general, en revistes, aquests acabats s’utilitzen sempre en portada, ja que les tripes s’imprimeixen en quadricromia convencional. Els costos d’aquestes terminacions són força elevats, per la qual cosa cal mesurar amb cautela el seu ús. L’aconsellable és no fer servir més d’un efecte, perquè no només el preu de producció es pot desorbitar, sinó que també es poden crear barroquismes innecessaris. A continuació repassarem breument els tipus d’acabat més habituals, ja que són efectes amb els quals ens convé estar familiaritzats.
- Vernís reserva UVI: és un vernís transparent que aporta lluentor a les zones que decidim del disseny perquè destaquin sobre la superfície mat. Generalment, s’aplica en el logo de la revista (capçalera) o en alguna zona de la foto, de manera que es crea un efecte vistós i interessant.
- Cinquena tinta (tinta plana): és l’aplicació directa d’una tinta especial sobre una zona reservada. Solen ser negres Pantone o extretes d’un mostrari especial facilitat per la impremta. Acostumen a ser colors especials, molt brillants, com ara fluorescents o gammes intenses que són difícils d’aconseguir en una gamma CMYK. Generalment, s’aplica en el logo de la revista i en alguna altra zona perquè destaqui, encara que és aconsellable no abusar-ne, ja que un excés del color especial anul·laria l’efecte sorpresa desitjat.
- Stamping: és un procés que es basa en la fixació d’una làmina de tons metal·litzats que van de l’or al plata (i totes les seves gammes), efectes hologràfics i fluorescents per mitjà d’escalfor a la zona del disseny que decidim.
- Laminatge o plastificat en lluentor o mat: és l’aplicació d’una làmina prima o transparent de protecció que aporta sensació de qualitat al material i que el protegeix del desgast. Generalment, és una bona opció com a acabat final en portades. El més habitual és lluentor o mat, però existeixen textures especials com gofrat, préssec, etc.
- Termorelleu (o fals relleu): es fa aplicant «pols de termorelleu» a la zona triada del disseny amb la tinta encara fresca, de manera que aquest material hi queda adherit. Posteriorment, s’hi aplica escalfor mitjançant infrarojos, cosa que provoca la fermentació de la tinta i un consegüent augment de la seva densitat. En eixugar-se la tinta es crea una superfície amb volum que no deixa marca a la part posterior de l’imprès.
- Cop sec: és l’efecte provocat per aplicació de pressió sobre un motlle a la zona triada del disseny, que crea un tipus de relleu que deixa empremta per darrere del material.
- Encunyat: és un tall efectuat sobre una zona del disseny que deixa veure el que hi ha a la pàgina posterior. És un efecte complicat, encara que es poden aconseguir efectes vistosos. No és comú veure’l en portades de revistes.
És sobrer dir que tots aquests efectes són processos de producció bastant cars de fer. Per aquest motiu, el seu ús s’ha de mesurar de manera conseqüent respecte al pressupost que es tingui. Tanmateix, cal conèixer-los perquè un petit toc «extra» pot aportar un punt de sorpresa, de qualitat i d’originalitat que sempre s’agraeix. En l’àmbit tècnic, sempre és aconsellable posar-se d’acord amb la impremta sobre com cal enviar els originals. Per norma general, la zona que portarà aplicada la impressió especial haurà d’anar marcada amb una reserva, sigui dins del mateix PDF o amb una taca de negre en un document paral·lel. Els acabats especials no deixen de ser un plus per al dissenyador, una eina més per a la seva creativitat.