5. Treballar amb la retícula
5.3. La construcció de la retícula
Al començament d’un treball, el primer que hem de tenir en compte en l’àmbit tècnic per a poder crear la nostra retícula és la mida del projecte que durem a terme. Aquest format serà el punt de partida en el nostre procés de creació. La retícula ha de ser una concepció específica per a cada treball. Totes les plantilles d’una revista han de tenir la mateixa retícula (tret que, en seccions diferents, variï per especificacions del disseny). Aquesta retícula ens ajudarà a definir el producte, la seva personalitat i les seves característiques pròpies. També ens ajudarà a resoldre els problemes d’organització d’elements que vagin sorgint al llarg del desenvolupament del treball.
Per poder construir una retícula hem de recórrer a càlculs senzills que ens ajudin a repartir l’espai. Suposem que l’alçària de la columna és de cinquanta-dues línies i volem que hi hagi quatre camps reticulars per columna, que seran exactament de la mateixa mida i tindran l’espai d’una línia buida entre si a manera de separació. De les cinquanta-dues línies totals que té la nostra columna, hem de restar les tres línies de separació necessàries per als quatre mòduls, per la qual cosa ens quedarien quaranta-nou línies per a crear els camps. De la divisió de quaranta-nou línies disponibles entre quatre camps reticulars ens resulten 12,25 línies per a cada buit. Ja que no és possible dividir una línia tipogràfica entre 0,25, busquem el nombre immediatament inferior que sigui divisible entre quatre. El resultat que busquem és quaranta-vuit, que dividit entre quatre ens dona un resultat de dotze. Cada camp reticular estarà compost, doncs, per dotze línies. D’aquesta manera, si ajustem la columna, comptant els quatre camps reticulars de dotze línies cadascun, més les tres línies buides de separació, ens donarà una alçària correcta de columna de cinquanta-una línies.
Ara haurem de calcular quantes columnes col·locarem en el nostre disseny. Quatre columnes de cinquanta-una línies cadascuna, amb setze mòduls reticulars en total. Els mòduls reticulars poden unir-se entre si per a donar lloc a mòduls nous més grans.
Una vegada definit això, haurem de comprovar si la proporció de l’espai dels marges és adequada, tenint en compte la grandària de la pàgina. Si no ens agrada el resultat, haurem de començar una altra vegada amb el càlcul, variant l’alçària de columna determinada pel nombre de línies.
«L’espai en blanc ha de ser considerat un element actiu, no un fons passiu» (Jan Tschichold).
És important tenir clar quines tipografies farem servir a l’hora de construir la nostra retícula, ja que, com hem vist anteriorment, no totes les tipografies responen de la mateixa manera a un mateix cos ni tenen la mateixa alçària o amplada, per la qual cosa haurem de determinar l’interlineat adequat per a aquesta tipografia i, en conseqüència, el nombre de línies necessàries en la columna. El text general, el que tindrà més extensió a la pàgina, és el més important per a tenir en compte a l’hora de dur a terme aquests càlculs.