Projecte II: Disseny editorial


Isabel García Fernández PID_00267222

1. Introducció al procés de disseny editorial

1.3. Manaments del disseny de revistes

Un cop que ja tenim bastant clar quin és el panorama editorial en el qual ens hem de moure, considero interessant repassar un contingut que pot semblar una mica tòpic, però que és molt aclaridor a l’hora d’afrontar un projecte des de zero: són els coneguts «manaments del disseny de revistes», elaborats pel famós dissenyador Roger Black.

Black elabora una llista de consells que poden ajudar a assentar les bases d’un disseny. Com gairebé tot en disseny, no són uns enunciats ni exclusius ni excloents, sinó recomanacions senzilles i bàsiques que preparen el terreny i alimenten un bon punt de partida.

1. Posa el contingut en totes les pàgines. El disseny no és simple adorn, sinó que ha de proporcionar informació o entreteniment en totes les pàgines. El contingut sempre ha d’aparèixer en la superfície. Ningú no ho llegeix tot. L’única persona que llegirà cada paraula que has escrit és la teva mare. La resta, fullejaran la revista per damunt. Així que assegura’t d’incloure contingut en cadascuna de les pàgines.

2, 3 i 4. El primer color és el blanc; el segon, el negre, i el tercer, el vermell. Cal·lígrafs i impressors ho van aprendre fa ja cinc-cents anys. Blanc per als fons, negre per al text, vermell per a subratllar i crear emocions. Sigues extremadament acurat amb la resta dels colors.

5. No augmentis mai l’espai entre les lletres en minúscules –interlletratge–; pot semblar elegant i a la moda, però llueix molt malament i cansa. No et deixis arrossegar pel buf de la moda com l’embolcall d’un frankfurt al vent. No segueixis la moda com un penell.

6. No insereixis mai un text molt extens en majúscules. Poc després de començar, la seva lectura es fa molt difícil. El propòsit ha de ser que ens llegeixin.

7. Una portada ha de ser un cartell. Una única imatge d’un ésser humà vendrà més revistes que múltiples imatges d’un altre tipus. Sempre ha estat així, pregunta-te’n el perquè.

8. Fes servir només una o dues famílies tipogràfiques. El disseny italià és un bon model, una idea clara d’elements en harmonia. Evita els galimaties de fonts i colors.

9. Tot el més gran que puguis. Les tipografies llueixen molt, destaquen els detalls dels seus caràcters i una mala foto sempre sembla millor.

10. Sorprèn. El problema de molts dissenyadors és que no introdueixen cap sorpresa. Si vols que es pari atenció, has d’alterar el ritme de la teva presentació. Si vols que les persones normals et parin atenció, has de posar diferents ritmes en els teus dissenys. La lletania de foto, titular, text, anunci, etc. és com un ou sense sal.