Introducció
1. Posada en marxa
Per a poder-nos enfrontar a un projecte editorial des de zero necessitarem entendre des del seu origen quins són els mecanismes que el posen en marxa. Conèixer com es duu a terme l’encàrrec i saber reconèixer tota la informació útil que es plantegi ajudarà el dissenyador a afrontar la feina que haurà de fer. Revisarem tots els punts bàsics necessaris per a poder planificar de manera efectiva la feina en un projecte perquè ens sigui fàcil definir quin és el disseny més adequat per a la nostra publicació.
Mitjançant un exemple pràctic, repassarem la importància de tenir clar quin és el missatge que es vol traslladar, quina és l’audiència potencial i en quina gamma ens mourem perquè el dissenyador pugui decidir sobre el tipus de recursos gràfics o l’estil de composició que s’adeqüi més a l’encàrrec.
Repassarem els diversos formats de publicacions que existeixen en el món editorial, ja que és important conèixer-los tots i tenir clares les seves característiques: qualsevol dissenyador ha de saber defensar-se davant de qualsevol format. Posarem l’accent en una sèrie de normes bàsiques que serà l’origen de tot bon disseny (els coneguts «manaments del disseny» de Roger Black ens hi ajudaran i ens il·lustraran amb diferents exemples pràctics).
Conèixer els mecanismes que es donen en el mercat dins del món editorial també ens ajudarà a entendre per què es prenen una sèrie de decisions al llarg del procés de creació d’un projecte. Els estudis de mercat són processos que s’han desenvolupat per a poder valorar si els dissenys generats funcionen (comuniquen el que el client vol, transmeten el que es pretén) i les grans editorials els utilitzen per a determinar si els productes projectats són efectius i rendibles.
2. Planificació de recursos
Format, tipografies, recursos gràfics…, tots els elements que formaran part del nostre disseny respondran a una presa de decisions intencionada, adequada a l’encàrrec i útil a les necessitats del producte que s’hagi de dissenyar. Per a això caldrà saber les característiques bàsiques en cada àmbit i, a partir d’aquí, anar aprenent i evolucionant en el desenvolupament del nostre treball.
- Tipografies: intentarem aprendre a distingir els diferents tipus de lletres i els seus usos més adequats (i quins no) per a crear una bona base que sostingui el nostre desenvolupament posterior. L’univers tipogràfic és immens i inabastable, per això és important disposar d’uns coneixements bàsics sòlids i, a partir d’aquí, poder experimentar i provar, ja que aquesta és la millor (per no dir l’única) manera d’anar avançant en el coneixement de les tipografies i obtenir, així, resultats interessants.
- Imatges: són el pilar fonamental en el disseny. Solen ser l’eix central d’un bon disseny, no pas un simple element decoratiu, sinó que són part activa de la funció comunicadora que té tot disseny editorial. El dissenyador ha de saber reconèixer una bona imatge i treure-li el màxim partit en el seu treball. Tenir uns coneixements adequats en fotografia i edició d’imatges ens ajudarà a l’hora de compondre. Hem de conèixer la tipologia d’imatges que hi ha en el món editorial per a poder-nos adequar al seu ús. El disseny editorial és comunicació visual i, per això, fer servir les imatges adequades és molt important en el nostre treball. També hem de ser conscients de l’origen de les fotos que podem utilitzar. Hem de conèixer quines són les fonts a les quals es pot recórrer per a aconseguir-les sense tenir problemes de drets per un ús indegut.
- Color: és molt important disposar d’una bona selecció de colors en els nostres treballs i saber quina és la manera més adequada de fer-los servir, sigui en un àmbit merament estètic o, anant una mica més enllà, mitjançant el seu significat. Hem d’aprendre a mirar els colors amb una visió analítica i, al mateix temps, intuïtiva i, així, tenir clar quins colors són capaços de transmetre sentiments. Hem de saber quins colors són la base de totes les gammes possibles i obrir la ment a la creativitat i la bellesa. Els colors hi són per a fer-los servir, però, com a bons dissenyadors, hem de ser cauts i aprendre a dosificar-los. Aprendre a construir el sobri per a anar intuint on pot aportar el color un toc de personalitat, ser creatius i saber les normes i, així, poder-les trencar innovant.
- La retícula: entendre la importància de la retícula en disseny és comprendre que darrere d’un disseny hi ha un ordre i una intenció i que, per a això, tot bon dissenyador ha d’utilitzar un esquelet que guiï i marqui unes pautes en el repartiment de l’espai a l’hora de compondre. El dissenyador ha de saber que l’existència d’una retícula en un disseny no té la funció d’encotillar el seu treball, sinó que hi és per a ajudar-lo a construir una coherència en l’ordre dels recursos i en el desenvolupament posterior del projecte. Un bon dissenyador no només ha de saber fer servir una retícula, sinó que també l’ha de saber elaborar per a desenvolupar-hi unes bases sòlides en un disseny.
- Composició: un bon dissenyador ha de conèixer i fer anar amb soltesa tots els elements que es poden disposar en una maqueta. La distribució d’aquestes unitats a la pàgina no es fa aleatòriament, sinó que cadascuna rep un pes específic i un lloc en l’espai en funció de la importància que el dissenyador li atorga. La jerarquia visual de la pàgina permetrà guiar el lector en una lectura específica. Les grandàries, els colors o el lloc on se situa cada cosa importen a l’hora de comunicar adequadament amb un disseny. L’equilibri de cadascuna de les parts ens ajudarà a crear un disseny interessant i efectiu.
- Organització: per a un dissenyador és molt important ser ordenat i metòdic amb els seus treballs. En aquest sentit, hi ha maneres de rematar un projecte, creant un «manual d’ús» per a entendre la seva identitat gràfica, o fulls d’estils i biblioteques de mòduls que facin el treball més àgil i fàcilment accessible.
3. Importància de la portada
La portada té una importància enorme en el disseny de la publicació, ja que no només s’erigeix com a estendard del producte, sinó que també és l’aparador de la marca. Hem d’entendre que fer una bona portada és un procés complex que requereix una gran responsabilitat, atès que serà el primer que l’audiència veurà del producte i el que despertarà una intenció de compra o no. Repassarem els elements més comuns que solen aparèixer en totes les portades i establirem una breu classificació dels tipus més habituals que podem trobar en les publicacions del quiosc. Farem un breu repàs a uns consells simples, però molt importants, que cal tenir en compte a l’hora d’afrontar la responsabilitat de compondre una portada.
4. Art final
Tot dissenyador ha de conèixer tant els formats com les característiques que ha de tenir un document llest per a impremta. Hem d’assegurar-nos que l’art final, el document acabat, ha de ser enviat correctament a impremta i que es tracta d’un arxiu adequat perquè no hi hagi errors en la impressió. Per això és important conèixer les especificacions necessàries per a imprimir un document en un procés de producció. També és important estar familiaritzat amb els processos que venen després del disseny. La relació amb la impremta o els departaments de preimpressió ens ajudarà en la part final del procés. És important que el dissenyador estigui familiaritzat amb els diferents tipus d’acabats especials que es poden dur a terme en disseny editorial.