2. Les tipografies
2.4. Normes bàsiques en tipografia
2.4.1. No necessiteu més de tres famílies tipogràfiques
Fer servir molts tipus de lletra diferents en un projecte pot generar desordre i caos. Generalment, n’hi ha prou amb una bona combinació d’una de tipus de pal i una altra amb serif. Aquestes dues, ben combinades, poden generar un contrast interessant i fer atractiu el nostre disseny. Si considereu que necessiteu incloure més variacions tipogràfiques en el vostre treball, ho podeu aconseguir jugant amb les grandàries, el color o els espais. Hi ha dissenys que potser en necessiten una tercera amb una mica més de personalitat (una decorativa o script) per a petits recursos. El dissenyador ha de planificar cadascun dels estils i usos per a cada tipus de lletra, el cos, l’alineació, l’interlineat, etc. que s’utilitzaran per a cada component. Es crearan, d’aquesta manera, el que en disseny s’anomenen fulls d’estil, que assignaran a cada mòdul de text (titulars, entradetes, text general, requadres, destacats, etc.) unes característiques formals. El contrast en aquests elements és fonamental, ja que, a simple vista, s’haurà de notar que cada text pertany a un recurs diferent.
En aquest exemple podem veure com en el primer disseny de la revista Smoda amb dues tipografies (Pradell en el cos de text i Neutra en els peus de foto i crèdits), més una tercera amb una mica més de caràcter (Regall en titular, entradeta i capitular), s’aconsegueix un disseny elegant i molt estètic.
En aquest exemple, també de la revista Smoda, podem veure com amb les mateixes tipografies es poden crear dissenys molt més dinàmics i variats, utilitzant estilísticament cursives i grandàries diferents.