2. Les tipografies
2.4. Normes bàsiques en tipografia
2.4.4. Atenció a les mides
Com ja hem esmentat, en els anys en els quals la impressió es duia a terme per tipus mòbils hi havia tipografies que van ser elaborades expressament per a les mides en què serien impreses. Actualment passa una cosa semblant, ja que hi ha lletres que han estat creades per a aconseguir una molt bona llegibilitat i a mides grans poden quedar massa pesades i poc elegants, perquè han estat pensades per a funcionar en cossos de text llarg. Hi ha altres lletres que, a mides grans, titulen d’una manera molt estètica. Això és important a l’hora de triar les lletres amb les quals treballarem. Per això, l’ús que donem a cada tipografia en el nostre disseny ha de ser adequat: hem de triar una tipografia amb bona lectura per al cos de text i una tipografia amb personalitat que ens doni joc en les titulacions.
És molt important la relació entre la grandària de la lletra, l’amplada de la columna i l’interlineat. Si un d’aquests valors varia, caldrà adaptar els altres, ja que solen ser proporcionals. Normalment, es diu que una grandària d’entre 8 i 11 punts és la correcta per a una bona llegibilitat, però hem de tenir en compte que la grandària no sol funcionar de la mateixa manera en diferents tipografies i que, en línies més llargues, se sol necessitar més grandària que en línies més curtes. Les tipografies expandides o comprimides tenen pitjor lectura i cansen més, però poden ser efectives en blocs de text petits, com a peus de foto. Està establert que la longitud ideal d’una línia està entorn dels 60 o 65 espais. Un bon dissenyador ha de saber com construir un disseny que faci sentir còmode el lector.