1. Introducció al procés de disseny editorial
1.2. Introducció als diversos formats
1.2.3. Revistes
1.2.3.1. Definició
L’IEC defineix revista com «publicació periòdica amb escrits sobre diferents matèries o sobre una especialitat». En l’àmbit editorial és un dels productes més complets que hi ha.
Cada revista sol tenir la seva pròpia personalitat, a la qual ha de contribuir la imatge gràfica que es construeixi i desenvolupi per a ella.
1.2.3.2. Estructura
A grans trets, totes les revistes acostumen a tenir punts comuns en la seva estructura.
La portada és el primer que el lector veu de la publicació, per la qual cosa ha de comunicar directament com és el contingut. Aquest primer impacte que rep el lector és fonamental i determina la seva intenció de compra. L’objectiu principal d’una revista és vendre exemplars, per la qual cosa la portada ha de captar l’atenció dels lectors de manera efectiva. El disseny ha de ser cuidat i vistós i els continguts han de resultar interessants. Hi hem de trobar la marca pròpia de la revista o capçalera, que ha de ser recognoscible, número rere número. Aconseguir una imatge de marca definida només es pot aconseguir amb la repetició d’elements i recursos fins que s’acabin convertint en quelcom identificatiu de la publicació. És el que s’anomena branding, imprescindible en la comercialització del producte.
Hi ha una sèrie d’elements que són els que construeixen la personalitat del producte, que queda instaurada en el temps a partir de la repetició. En la imatge veiem tres portades diferents de la revista National Geographic, en les quals el que més ressalta és el marc groc que caracteritza la revista. Les dues primeres pertanyen a l’edició espanyola de la revista, i l’última, a l’edició americana, però es pot veure clarament que la identitat de marca es manté en totes.
És un exercici imprescindible aprendre a observar les portades de les diferents publicacions i reconèixer-hi els elements que els van atorgant la seva personalitat: la imatge de marca.
Les «tripes» de la revista solen estar dividides en grans blocs. Hi acostuma a haver grans reportatges, articles més petits i seccions fixes (l’índex, consultoris, novetats, etc.). El disseny de la revista ha de ser un tot harmònic, però cada bloc ha de tenir la seva petita distinció gràfica.
1.2.3.3. Tipus de revistes
En l’àmbit editorial, totes les revistes es poden englobar en quatre categories: revistes informatives, especialitzades, científiques i d’entreteniment. Poden estar destinades a diferents públics (adult, infantil, femení, masculí, etc.) però, a grans trets, la seva temàtica es pot categoritzar dins d’un d’aquests grups. Els recursos gràfics utilitzats han d’estar d’acord amb el tipus de revista que estem fent i amb la manera com els continguts volen ser difosos.
- Revistes informatives. La seva funció és informar o comunicar informació d’actualitat, normalment temes relacionats amb economia, política, societat, etc. Es poden definir com la «versió no diària dels diaris».
- Revistes de divulgació científica. El seu contingut s’estructura entorn de la comunicació d’avenços, descobriments o recerques dutes a terme en matèria de ciència. Només publiquen informacions contrastades, per la qual cosa tenen un alt grau de credibilitat.
Exemples de capçaleres científiques de gran importància a nivell mundial.
- Revistes especialitzades. Són revistes que giren entorn d’un tema en particular, de manera que acostumen a estar orientades a un públic amb interessos en aquests sectors i, per tant, no solen ser massives.
Exemples de revistes especialitzades en diferents àrees.
- Revistes d’oci. Revistes la finalitat de les quals és entretenir l’audiència. Els seus continguts poden ser informatius, però estan tractats de manera amena i amb menys profunditat. En aquest bloc s’inclouen la majoria de revistes generalistes, les més conegudes, perquè són les que tenen més difusió (poden ser de moda, de cor, de música, de cinema, etc.).
Exemples de revistes que actualment s’editen a Espanya.
Actualment, el format de revista digital ha anat agafant forma. De vegades són una transposició al web de la revista en paper. D’altres, són revistes ja creades per a aquest format. Encara estem en procés d’implantació d’aquest tipus de publicacions, i les grans editorials encara s’hi mostren poc inclinades. Els costos de realització són molt més barats; la seva difusió, més immediata, però són menys rendibles, ja que han de tenir un preu molt assequible o ser gratuïtes (el lector encara té prejudicis pel que fa a pagar per continguts digitals). També la publicitat entra difícilment en aquest sector, i si ho fa, mai amb les tarifes que es fan anar en els mitjans impresos.
Queda molt de camí per recórrer en aquest àmbit. Les possibilitats en disseny es multipliquen, i la introducció de continguts enriquits (enllaços a llocs web, vídeos, arxius d’àudio, galeries en moviment, etc.) a les pàgines, mantenint un estil editorial, obre tot un nou panorama creatiu.
Un exemple de revista creada específicament per a suport digital és Don. Amb un disseny modern i carregat d’interactivitat, és un model interessant per a fer-se una idea de totes les possibilitats que es poden desenvolupar en aquests nous formats.
1.2.3.4. Els plecs
Quan una revista s’imprimeix en una rotativa o impremta, no es fa pàgina a pàgina, sinó que s’imprimeixen uns fulls de mida gran anomenats plecs que, quan es dobleguen un nombre concret de vegades, conformen un bloc de la revista en l’ordre correcte. Perquè una publicació quadri amb el sistema d’impressió, cal tenir clar tant la grandària de la revista (perquè encaixi en el plec) com el nombre de pàgines totals necessàries.
L’impressor (o el departament de producció, si es tracta d’una editorial) ha de facilitar la grandària dels plecs. Ells calcularan, amb les bobines de paper que es faran servir en la impressió, quin tipus de plecs són els més rendibles.
El que el dissenyador ha de tenir en compte en aquest procés és que, a l’hora de decidir el nombre de pàgines totals de la revista, no es pot fer de manera aleatòria, ja que sempre ha de ser múltiple de quatre. En l’àmbit del disseny no afecta gens el fet que aquest nombre de pàgines s’imprimeixi en plecs de vuit, trenta-dues o setanta-dues pàgines.
1.2.3.5. El llançat o alçat
El que en el món editorial es coneix com llançat és la solució que sorgeix de la necessitat de poder controlar el contingut íntegre d’una revista. Un llançat és un esquema de totes les pàgines on es marquen els plecs que componen la publicació i tots els continguts que hi ha. Així, es pot portar un control extrem sobre l’ordre dels temes, l’extensió o l’estat dins del flux de treball.
En la imatge podem veure un llançat visual col·locat a la paret. Aquest tipus de llançats són ideals per a poder veure d’un cop d’ull el ritme que tindrà la revista, l’extensió dels diferents blocs o la varietat de les maquetes en el flux de la revista.
En la imatge podem veure un exemple de llançat d’un número de la revista Woman.