8. L’art final
8.4. Què és un ozalid. Océ d’impremta
S’anomena ozalid a la prova d’impressió que fa la impremta de cadascun dels plecs, ja muntats i complets per a imposició. En aquestes mostres d’impressió, tant textos com imatges apareixen amb un to blau, ja que el paper és fotosensible. L’ozalid es pot tallar i plegar tal com es farà en la publicació per a comprovar que correspon amb el que s’ha ideat. La seva funció és poder dur a terme físicament una comprovació del producte final, sobretot de l’ordre de les pàgines.
Actualment, el procés de revisió de l’ozalid s’ha substituït pel repàs al qual s’anomena océ, que es tracta d’una prova digital del que antigament era un ozalid. En ser un arxiu digital, s’escurcen bastant els temps. No totes les revistes revisen aquestes océs abans de la seva impressió, encara que és una part del procés bastant aconsellable, ja que resulta un bon sistema de seguretat i ens ajuda a comprovar que el que sortirà imprès és el correcte i que no hi ha hagut algun tipus d’error pel camí. És possible fer canvis sobre aquestes océs, ja que la impremta no duu a terme la filmació de les planxes fins que es confirma que aquestes proves són correctes. Aquesta última revisió és un bon control de qualitat.
En la imatge podem veure un exemple d’océ d’impremta de la revista Lecturas. En aquesta prova d’impressió es pot comprovar que tot és correcte. Si ens hi fixem, podem observar que s’inclou la informació del document i les línies de marge i tall al voltant.