La capçalera ha de ser recognoscible i fàcil de llegir. El nom de la publicació ha de ser cridaner i atractiu, ja que serà el senyal d’identitat de la publicació, el que trobin les persones cada vegada que hi topin, el que s’exposarà en el quiosc. La tipografia ha de ser llegible i el color pot ser fix o anar variant en cada edició. És aconsellable comprovar el disseny de la capçalera en diferents mides per a assegurar que no sorgeixin problemes posteriors amb l’ús del logo.
Cal ser ordenat en les combinacions de tipografies. No és aconsellable emprar més de dues tipografies, ni és adequat combinar textos completament en majúscules amb minúscules, tret que es tingui una intenció.
Triar els colors a consciència. De vegades, l’ús d’un sol color es converteix en un recurs molt efectiu per a cridar l’atenció. L’ús del color ha de ser intencionat i estètic, i cal evitar combinacions de colors que no queden bé junts o que només aporten soroll al disseny. En una bona portada s’ha de tenir sempre clar que «menys és més».
Esbossar i provar diferents maneres de combinar o distribuir els elements ens ajudarà a trobar solucions efectives.
Buscar sempre el contacte visual entre la imatge de portada i el lector. Si la nostra portada és figurativa, cal intentar sempre que el personatge de la imatge ens miri. El missatge arribarà més directament i amb més impacte.
Intentar repetir el model de portada sense que resulti monòtona: totes les portades han de tenir un mateix estil, però les diferents edicions s’han de diferenciar entre si.
