5. Treballar amb la retícula
5.4. Tipus de retícula
Hi ha infinitats de tipus de retícula, tants com reparticions matemàtiques i proporcionals de l’espai puguem concebre. Estructuralment, se sol parlar de retícules formals, semiformals o informals (en funció de la flexibilitat de les seves línies estructurals), actives o inactives (amb línies estructurals conceptuals), invisibles o visibles (si les línies estructurals existeixen com a línies reals), etc.
També podem parlar de:
- Retícula de repetició: els mòduls són col·locats regularment amb el mateix espai al voltant de cadascun, de manera que queda dividida en subdivisions de la mateixa forma i mida. Pot ser formal i activa o inactiva, visible o invisible. L’estructura de repetició és la més simple de totes.
- Retícula bàsica: la que es fa servir més sovint en les estructures de repetició. Es compon de línies verticals i horitzontals, proporcionalment col·locades i que es creuen entre si. Cada mòdul té un mateix espai al voltant. Es poden produir variacions segons canvis en les grandàries, en la direcció (si les línies s’inclinen en un angle), lliscament, curvatura, reflexió, etc.
Simplificant, en disseny editorial podem parlar que la tradició clàssica atorga una columna als llibres, tres columnes a les revistes amb grandària propera a l’A4 i cinc columnes als tabloides. No obstant això, la veritat és que, per norma general, les retícules estan molt per sobre d’aquestes xifres. És molt important tenir en compte que el nombre de columnes és directament proporcional a la flexibilitat del disseny, és a dir, que com més columnes hi hagi en la nostra composició, més flexibles podran ser les posades en pàgina.
Retícula simple, disseny senzill
Podem veure una retícula simple a quatre columnes que dona lloc a un disseny estructurat i poc flexible. Les quatre columnes permeten repartir fàcilment l’espai a la pàgina entre els diferents elements. Tot i que normalment tots els elements solen ajustar-se als espais marcats per les guies, n’hi ha alguns que es permeten ocupar espais diferents de manera lliure. Recordem que la retícula és l’esquelet de totes les maquetes, que hi és per servir de guia i ordenar la feina, però que, a vegades, segons la flexibilitat del disseny o les necessitats de la maqueta, pot saltar-se o no aplicar-se de manera exhaustiva . L’exemple pertany a la revista Lecturas.
En aquest cas, podem veure una composició de retícula a tres columnes. El disseny és calmat i elegant, correspon a la revista Viajes. Amb les tres columnes, s’aconsegueix una amplada de columna àmplia, les fotos solen ser grans i els elements estan bastant ordenats.
Retícula complexa, un disseny flexible
En aquest disseny de la revista Woman, podem observar una posada en pàgina a deu columnes. Aquestes columnes són molt estretes, de manera que una columna de text sempre n’haurà d’ocupar un mínim de dues. Aquesta repartició de l’espai fa que el disseny pugui ser més lliure i flexible, ja que les combinacions, a l’hora d’organitzar l’àrea de treball, es multipliquin. En aquests reportatges, podem veure com una mateixa reixeta permet realitzar un disseny i una posada en pàgina totalment diferents. L’exemple pertany a una doble pàgina de la secció bellesa de la revista Woman.
En aquest exemple, també de la revista Woman, podem veure com amb un mateix repartiment de l’espai en deu columnes podem crear un disseny totalment diferent.
Quan el disseny no s’ajusta a la retícula
En aquests exemples de la revista Autopista, podem veure una reixeta complexa estructurada en sis columnes que, al seu torn, han estat dividides per la meitat amb guies, aconseguint una estructura final de 12 columnes molt estretes. En el cas de revistes tècniques, en les quals l’ús de taules i fitxes de dades és habitual, pot ser útil una compartimentació tan estreta. En aquest cas en concret, si estudiem l’ús que es fa de l’estructura de la retícula, podríem dir que no és adequat, ja que, tot i que permet espais proporcionals petits, les columnes del text general mai no coincideixen amb la retícula base.
Aquí tenim un exemple d’un ús poc apropiat de retícula. La maqueta té vuit columnes, encara que el plantejament del disseny correspon a un repartiment d’espai en quatre. La columna de text és l’única cosa que encaixa en l’amplada de dues columnes, però els espais que es creen són tan estrets que cap dels altres elements està ajustat a les guies. Podríem dir que el disseny no es correspon amb aquesta retícula. Aquestes pàgines pertanyen al suplement Lecturas Práctica.
