5. Treballar amb la retícula
5.2. Claus per al disseny de la retícula
La retícula ens permet dividir la superfície de la pàgina en el que s’anomenen camps reticulars, una sèrie d’espais més reduïts a manera de «reixeta» que poden (o no) tenir les mateixes mides. L’alçària dels camps correspon a un determinat nombre de línies de text, i la seva amplària correspon a la suma de les columnes. Els camps reticulars i les columnes se separen per mitjà d’espais (anomenats carrers). La finalitat última d’aquesta repartició de l’espai és ajudar a l’hora d’ordenar els diferents elements que farem servir en la composició del nostre disseny. Tots els elements del nostre disseny s’hauran d’ajustar a les dimensions dels camps, de manera que s’estableixi una jerarquia en els elements de la pàgina. La retícula és quelcom que porta tota publicació per darrere i, una vegada acabada la nostra feina, l’única cosa que en quedarà serà una percepció harmònica en la distribució de tots els elements, la qual cosa donarà lloc a un bon disseny que aconseguirà un impacte positiu sobre l’observador.
El nombre de divisions reticulars és il·limitat. Haurem d’estudiar quin tipus de disseny volem desenvolupar i definir el tipus d’ordenació que més ens convé. Si els elements del disseny se subordinen a la retícula, s’aconseguirà una impressió general d’harmonia, d’ordre, de transparència, etc. L’ordre en el disseny contribueix a crear confiança en el disseny i credibilitat en el missatge que es presenta. Una retícula adequada en un disseny donarà lloc a una disposició lògica i estètica de textos i imatges, de manera que la posada en pàgina serà intel·ligible i despertarà l’interès de l’observador. L’ús de la retícula ens permet resoldre problemes de manera ràpida i efectiva.
A l’hora de determinar l’amplada de columna més adequada, hem de tornar sobre un tema que ja hem esmentat anteriorment: la llegibilitat dels textos. Una amplada de columna normal s’estableix en unes set o deu paraules per línia (recordem que línies massa llargues o massa curtes dificulten la lectura). També haurem de tenir cura de la reixeta base, que ens marcarà l’interlineat del text perquè sigui llegit correctament.
L’ideal és dividir la pàgina en un nombre lògic de columnes, en funció de la grandària del document. La taca (l’àrea en la qual es disposa el nostre disseny) estarà delimitada per un espai en blanc, els marges. Aquest espai en blanc és important en dos àmbits:
- En l’àmbit tècnic: cal deixar un espai de seguretat d’entre 2 i 5 mm per al tall de les pàgines.
- En l’àmbit estètic: uns blancs ben equilibrats al voltant de la composició no només en facilitaran la lectura sinó que també hi aportaran una sensació estètica interessant. Si aquest marge blanc és massa petit, pot fer la sensació de saturació a la pàgina i provocar un rebuig del disseny.
Per tot això, podem concloure que la retícula és la que marca el nombre de columnes, els blancs de capçalera, el peu, el tall, el llom i la col·locació de les capçaleres de secció i de la foliació. Aporta uniformitat i unitat a la revista i contribueix a definir l’estil visual del producte. Aporta harmonia a la composició i guia el lector en el seu recorregut per la pàgina.