5. Treballar amb la retícula
5.1. Què és la retícula?
La retícula com a eina de disseny va sorgir en l’antiguitat, quan els pintors, escultors i arquitectes van desenvolupar l’ús del «nombre auri» com a mitjà per a mantenir les proporcions i l’harmonia en les seves obres. Amb una sèrie de línies paral·leles i perpendiculars, traçaven una retícula que servia de guia per al desenvolupament posterior de l’obra. La retícula en disseny editorial és l’estructura de guies invisibles que ajuden a col·locar a la pàgina tots els elements gràfics, d’acord amb un sistema geomètric predefinit. És un esquema de línies verticals i horitzontals que ajuden a ordenar la composició i permeten distribuir fàcilment i amb ordre tot el contingut. Per això, la retícula és una eina fonamental per al dissenyador. Podem dir que la retícula és l’esquelet darrere del nostre treball, un mapa invisible darrere de la composició, i que està pensada per a ajudar-nos a organitzar tots els elements del disseny d’una forma racional i lògica.
Depenent de les necessitats de cada projecte es construirà una retícula més o menys flexible, més o menys complexa, que ens guiarà a l’hora de repartir l’espai i distribuir els objectes. Com és habitual en el disseny, la retícula no hi és per a encotillar la feina del dissenyador, sinó que és una eina per a fer més fàcil el treball de composició de les pàgines. Hem de conèixer la seva existència i el seu funcionament per a poder-nos beneficiar de tots els avantatges que ens ofereix. Hi és per a ajudar-nos a optimitzar l’espai i per a agilitar el nostre treball creatiu. Cal experimentar-hi, provar-les i de vegades saltar-se les normes per a aconseguir solucions, però, sobretot, cal valer-se de les facilitats que ens ofereixen per a crear una estructura coherent al llarg de tot un treball.
Un dels estudis més interessants sobre el tema és del dissenyador suís Josef Müller-Brockmann, que amb el seu llibre Grid Systems in Graphic Design (editat a Espanya com a Sistemas de retículas. Un manual para diseñadores gráficos, editorial GGdiseño) va difondre globalment l’ús de la retícula. El treball de Müller-Brockmann es va caracteritzar per la lògica competitiva i la senzillesa, cosa que el va dur a elaborar un sistema de retícules que, avui dia, s’ha convertit en referència d’estudi per a qualsevol dissenyador. Müller-Brockmann estableix que el treball del dissenyador s’ha de basar en un pensament matemàtic, ha de concebre el seu treball constructivament, ha de ser clar, pràctic, funcional i, per descomptat, estètic.
Podríem concloure que la retícula és una eina de disseny primordial per a resoldre problemes visuals d’organització. Els seus beneficis en el disseny són aportar claredat, eficiència, economia i continuïtat en introduir un ordre sistemàtic en una composició.
Amb un disseny de múltiples columnes és possible aconseguir maquetes dinàmiques i columnes amples de lectura reposada.