4. Els colors
4.3. Famílies de colors
Hi ha una diferenciació primordial entre colors freds i colors càlids. Les famílies de colors prenen un color primari i inclouen tons que harmonitzen entre si. Es pot dir, per tant, que tenim tres famílies principals de colors: la del blau, la del vermell i la del groc. Crear una paleta de color és imprescindible per a poder treballar de manera coherent en un disseny. La nostra paleta haurà de suportar el nostre disseny, ajudar a transmetre el que volem a l’observador i ser tan estètica com la puguem concebre.
Gràcies als nombrosos estudis sobre el color que s’han anat desenvolupant amb el pas del temps, podem disposar de mètodes per a determinar quins colors harmonitzen més bé entre si. Per a això, ens basarem en el que es coneix com roda cromàtica, que és una ordenació seqüencial dels colors que formen l’espectre de llum. Dins d’aquesta roda hi ha tots els colors bàsics (i totes les variants de lluminositat resultants d’afegir negre o blanc) que podem fer servir. Tindrem a la nostra disposició colors vius i intensos (directament presos de la roda), colors més apagats o pastels (versions matisades per la lluminositat dels colors principals) i combinacions diverses (el negre, el blanc i els grisos són colors que combinen a la perfecció amb qualsevol família i que ajuden a realçar els colors que els acompanyen).
Triarem colors que resultin estètics junts i construirem una família els membres de la qual siguin tots diferents, però que estiguin units per una estreta relació entre si.
4.3.1. Harmonies de colors
Repassarem, a continuació, les diferents harmonies cromàtiques que es poden donar en un disseny.
- Harmonia monocromàtica: basada en un sol color i en els seus diferents tons. És sòbria i elegant, amb un punt de simplicitat. Dins de la roda cromàtica, triaríem un color i ens mouríem en les seves múltiples tonalitats.
- Harmonia d’anàlegs: els colors considerats anàlegs són els que estan col·locats en les posicions annexes. Són colors similars i queden bé quan es col·loquen junts, ja que solen provocar un efecte de degradat d’un color a l’altre.
- Harmonia de colors complementaris o de contrast: els colors complementaris són els que es troben en punts oposats entre si dins del cercle cromàtic. Aquests colors es reforcen conjuntament, de manera que guanyen força i es tornen més vibrants quan estan col·locats junts. El seu ús és bàsic en el disseny editorial, ja que són idonis per a cridar l’atenció de l’observador per la seva capacitat d’impacte, encara que cal anar-hi amb compte, perquè són colors molt intensos i poden arribar a resultar violents.
- Harmonia de complementaris dividits: el que es fa en aquesta composició és combinar un color no directament amb el seu complementari, sinó amb els adjacents. Es poden emprar els tres colors resultants o només dos.
- Doble harmonia de complementaris: el que s’utilitza en aquest sistema són dues associacions de colors complementaris.
- Harmonia de tres colors o tríada: en aquesta combinació es trien, en el cercle cromàtic, tres colors que estan en posicions equidistants entre si.
