Projecte II: Disseny editorial

4.2. El significat dels colors

Segons els nombrosos estudis que s’han fet sobre l’ús del color, s’ha arribat a la conclusió que en disseny es mostren preferències per l’ús de vermells, blaus, verds, grocs i negres, mentre que tons marrons, roses, grisos, taronges i liles són menys usats.

A grans trets, es pot recopilar una sèrie de trets definitoris per a cada to. Això no vol dir que aquestes característiques que enumerarem a continuació siguin exclusives: són una guia que ens ajudarà a conèixer en quin àmbit sensorial es mou cada gamma. El nostre treball serà experimentar amb el seu ús.

• Vermells: color relacionat amb emocions conflictives, amb enfrontaments a la passió o amb l’amor intens. En disseny és un color molt versàtil i es fa servir en logos per a cridar l’atenció de l’observador. Podríem dir que és un color que està vinculat a termes com ara aventura, perill, energia, emoció, passió, força, etc.
  En disseny editorial el vermell és un color important, ja que és directe, té una lectura molt intensa i és elegant. Històricament es tracta del color que es relaciona amb la premsa del cor.

En la imatge podem veure com les revistes del cor històricament s’han relacionat amb el color vermell, sobretot les que es consideren «serioses». El naixement de la revista Cuore canvia aquesta percepció, ja que introdueix el magenta per a publicacions més joves i informals.

Igual que passava amb la imatge corporativa de la marca National Geographic, la capçalera Time es relaciona amb l’ús del vermell i és una marca distintiva d’aquesta empresa.

• Blaus: la gamma dels blaus és, sens dubte, la més utilitzada per a la imatge corporativa d’empreses, perquè el blau evoca serietat, autoritat, confiança, lleialtat, poder, èxit, confiança, etc. Segons estudis de màrqueting, és el color més utilitzat en logos d’empreses, en medicina, en sectors governamentals, etc. En el sector editorial s’acostuma a fer servir en revistes científiques, en publicacions serioses que busquen credibilitat.
• Verd: el verd és un color directament relacionat amb la natura. Es considera un color relaxant, tranquil i fresc. Es diu que representa vida i renovació. Termes que podrien relacionar-s’hi directament serien salut, medi ambient, diners, harmonia, esperança, fertilitat, etc. Sol ser usat quan es vol establir una relació amb l’ecològic. En l’àmbit editorial s’acostuma a fer servir en revistes de salut, de cuina o directament relacionades amb la natura.
• Groc: popularment considerat un color relacionat amb el perill. Juntament amb el vermell, representa missatges de precaució i sorpresa, ja que és un color molt visible. Se sol fer servir per a transmetre felicitat i calidesa. Es relaciona amb termes com ara alegria, joventut, curiositat, broma, covardia, etc. En matisos clars és un color recurrent per a nadons (com el rosa i el blau cel), i en tota la seva intensitat és una poderosa crida d’atenció. En tons més propers al daurat, es pot relacionar amb l’antic i el clàssic.
  El groc en el món editorial ens recorda la marca National Geographic, ja que el marc d’aquest color que caracteritza les portades d’aquesta capçalera s’ha convertit en la seva imatge identificativa, com hem vist en exemples anteriors.

En aquest disseny de la revista Escapes podem observar la potència que aporta el groc. El seu ús és arriscat, però dona un toc de modernitat i frescor a la maqueta.

• Negre: es relaciona amb simplicitat (tècnicament, el color negre és l’absència de colors). És un color relacionat amb l’elegància, la sobrietat, la tradició i l’autoritat. Darrere del negre hi pot haver sofisticació, formalitat, misteri, etc.
  En el món editorial és un color que cal tenir en compte, encara que en grans masses s’ha d’anar amb compte amb el seu ús. Sol relacionar-se amb dissenys avantguardistes o dissenys sobris i molt elegants.

En aquest disseny de la revista Wollworths podem observar que no hi ha ús del color als elements gràfics, el color només està als objecte de les fotos. El fons negre és efectista i fa sensació de sobrietat i elegància.

• Rosa: els roses es relacionen amb el món femení. La seva gamma evoca sensualitat, delicadesa, innocència, etc. Termes que es poden relacionar amb el color rosa són gratitud, feminitat, delicadesa, tranquil·litat, romanticisme, afecte, etc.
  En el camp editorial se sol veure utilitzat en revistes enfocades a les dones, a la salut, als nens petits, etc.
  En el cas de la revista Cuore, l’ús del magenta en la seva capçalera va suposar una innovació dins del món de les revistes del cor, tradicionalment vinculades amb el color vermell. En el cas d’aquesta revista, el color magenta (un to fort, semblant al vermell en impacte) va suposar un cop d’aire fresc en un ventall de publicacions que en les seves capçaleres no variaven del vermell tradicional. En poc temps el magenta va ser acceptat com una opció més i el seu ús va proliferar considerablement en publicacions del sector, sobretot en les més joves i informals. Ràpidament, el magenta va passar a convertir-se en imatge de marca de la revista.

L’impacte visual de Cuore i el seu magenta va inundar el quiosc de color xiclet.

• Taronja: s’hi poden trobar atributs del vermell i del groc. És un to menys fort que el vermell però, malgrat això, segueix sent potent i intens, encara que més juvenil. Es relaciona amb diversió i amb estímuls relacionats amb l’apetit, i és un color energètic, informal i juganer.
• Lila / morat: és un color cerimoniós, històricament relacionat amb la reialesa. Es tracta d’un color espiritual, sofisticat, relacionat amb el luxe, el romanç i l’ensenyament. Moltes revistes de gamma alta el fan servir per la seva elegància. Es diu que transmet serietat, i també és un bon color en treballs corporatius d’empresa.
• Marró: el color marró ens remet a la seva essència més pura, la terra i la fusta, i entronca amb termes que, igual que el verd, ens recorden la natura, la profunditat, la subtilesa. És un color d’ús poc estètic, però que en segons quines combinacions pot donar un toc de serietat. L’empresa d’enviaments UPS l’utilitza com a color corporatiu i, encara que pot semblar avorrit, l’han convertit en una nota distintiva de la seva marca.
• Gris: és un color neutre, sobri, poc cridaner, que s’acostuma a emprar quan no es vol cridar l’atenció. Pot estar relacionat amb l’autoritat. El seu caràcter neutre el fa ideal per a combinar amb tots els altres colors. El gris normalment acompanya, i la personalitat l’aporten els altres tons. El seu ús pot ser elegant i discret, i pot resultar modern.
• Blanc: reconegut mundialment com el color de la pau i la puresa. És refinat i innocent, i té reminiscències de termes com ara immaculat, honestedat, simplicitat o innocència. En disseny, sol ser utilitzat de fons neutral darrere dels altres colors.

La revista Woman, aprofitant la tornada del color blanc a les passarel•les, va elaborar un reportatge sobre els valors que hi ha darrere d’aquest color. Interessant exercici d’estil creatiu.

En conclusió, encara que aquesta quantitat d’informació pugui resultar una mica aclaparadora, l’important és entendre quin tipus de sentiments s’associen als colors, perquè això ens pot ajudar a l’hora de dissenyar. Cal tenir clar que cap d’aquestes regles no és excloent, però que sí que hi acostuma a haver una idea global a l’hora de classificar cada to amb el sentiment que transmet. Com a consell, a l’hora de dissenyar cal començar per la sobrietat, no fer servir més d’un o dos colors a part del negre i, a mesura que el disseny vagi agafant personalitat, començar a definir els tons més adequats. Un excés de colors pot contribuir a una percepció caòtica del disseny. En disseny se sol dir que «menys és més», perquè de vegades els tocs de color justos i necessaris són els que aporten personalitat i estil. Emprar-los amb gràcia i bon gust pot fer dels nostres dissenys un èxit.