4. Els colors
4.1. La percepció dels colors
L’ús del color en el disseny és un tema primordial. De la mateixa manera que succeïa amb les tipografies, els colors també tenen un rerefons sensitiu. S’ha parlat molt de la psicologia dels colors i hi ha una sèrie de convencions sobre el que transmeten. Per això, la selecció dels colors que farem servir en un disseny no ha de respondre a una mera tria estètica, sinó que també hem de tenir en compte el que hi ha darrere de cada to, quina és la millor manera d’utilitzar-los i com treure’ls partit en el nostre treball. Un color pot resultar decisiu a l’hora de definir la identitat corporativa d’una empresa, per la qual cosa aquesta presa de decisions no s’ha de prendre a la lleugera.
El groc s’ha convertit en un color identificatiu de la capçalera National Geographic. Si veiem un marc groc, automàticament pensem en aquesta marca; hem assimilat el seu ús.
L’èxit d’una imatge de marca potent s’aconsegueix quan un recurs senzill es converteix en identificatiu del producte. En la imatge veiem un disseny del web de National Geographic, on l’ús del groc ens deixa clar, amb un simple cop d’ull, com és la marca que hi ha darrere del disseny.
Existeixen nombrosos estudis sobre el color. El 1963, l’artista Josef Albers va demostrar empíricament que el nostre ull no percep mai el color tal com és. Fins i tot Johann Wolfgang von Goethe, autor de Faust i pare del romanticisme alemany, va dur a terme un profund estudi del color en el qual arribava a atribuir una «personalitat» a cada to. Es va convertir, així, en precursor del que avui es coneix com psicologia dels colors. Goethe va construir una sèrie de diagrames en els quals atribuïa a cada color aspectes emocionals relacionats amb el comportament humà. Molts d’aquests atributs segueixen vigents avui dia.
Hem de ser conscients que un mateix color pot ser percebut de manera diferent depenent del context en el qual es presenti i de l’ull que el miri. Per aquest motiu, en el disseny el color és un tema bastant subjectiu, ja que pot produir reaccions molt diferents en diferents persones, sigui per la influència de factors culturals, preferències o diferents factors personals. La psicologia del color no és una ciència exacta; hi ha un fort component subjectiu i una sèrie de llaços culturals, geogràfics o històrics que poden alterar aquesta percepció. Per exemple, no és la mateixa percepció la que té un espanyol de la combinació de colors vermell i groc, que inevitablement li recordaran la bandera de l’Estat, que la que pot tenir un noruec, sense llaços d’identitat ni culturals amb aquests codis.
L’única manera de treballar amb una bona selecció de colors consisteix a provar, combinar i experimentar fins a arribar a una mostra que ens agradi i que funcioni en el context que estem creant. De vegades, només variant la intensitat d’un color, alterant la seva saturació o canviant-ne el matís, podem aconseguir que provoqui una sensació totalment diferent. Quan analitzem un disseny, un logo o una imatge corporativa hem de tenir molt present que el dissenyador que hi ha darrere no ha triat aquests colors de manera aleatòria. Per això, nosaltres hem d’aprendre a fer el mateix.