3. Fotografies i imatges
3.1. La foto
3.1.2. Tipus d’imatges en revistes
Dins del disseny de revistes podem delimitar unes categories genèriques amb les quals hem d’estar familiaritzats a l’hora de treballar en una editorial. No vol dir que siguin les úniques que existeixen, però sí que són les més habituals.
3.1.2.1. El reportatge
En la fotografia de reportatge, el que s’intenta és explicar una història amb una sèrie d’imatges que han de ser informatives i que poden ser documentals. Els reportatges tenen una narració, i les imatges han d’acompanyar aquest text al mateix temps que il·lustren de manera estètica el que s’està explicant. En funció del tipus de reportatge que estiguem desenvolupant, la fotografia adequada per a il·lustrar-lo serà una o una altra.
3.1.2.2. La fotonotícia
Es considera fotonotícia una imatge de gran impacte per si mateixa, independentment del text que l’acompanya. La seva càrrega emocional és tan forta que el que es busca és cridar l’atenció i provocar un sentiment en l’espectador.
3.1.2.3. El retrat
La seva funció és reproduir l’aspecte físic d’una persona, intentant que no sigui una imatge plana, sinó que també transmeti trets de la seva personalitat o del seu estat d’ànim.
3.1.2.4. La fotoil·lustració
És una imatge generada expressament per a il·lustrar un tema. Pot ser una manipulació sobre una imatge o una il·lustració generada de diverses fotos. La imaginació és la que mana, i hi ha nombrosos exemples de resolucions molt estètiques.
3.1.2.5. La producció o editorial de moda
Una producció de moda es refereix a «crear» una sèrie d’imatges al voltant d’una inspiració o tendència. La creació d’aquests reportatges comporta molta feina i un gran equip de gent. L’origen de tot és una idea o inspiració, a partir de la qual s’esbossen una sèrie de fotografies de qualitat, que pretenen sorprendre i mostrar un quadre idealitzat, al mateix temps que serveixen d’aparador per a ensenyar peces de moda. Solen tenir una posada en escena complexa i cuidada (hi ha un equip de producció darrere que s’encarrega de buscar localitzacions i organitzar-ho tot); pot haver-hi un director artístic que, juntament amb la direcció editorial, desenvolupi la idea; un equip d’estilistes, les models i el fotògraf. El treball de tots i la qualitat del resultat poden fer de l’editorial tota una manifestació artística. De vegades, el nexe de tot plegat pot ser una tendència («es porten els colors fluor»), explicar una història (un enamorament, un viatge, etc.) o buscar una inspiració en temes externs, com ara una pel·lícula, un pintor, etc.
3.1.2.6. La natura morta
És la fotografia d’objectes inanimats ordenats d’una manera concreta en un espai determinat. Normalment es busca servir d’aparador dels objectes que es mostren de manera estètica. En revistes de gamma alta es creen imatges imaginatives i efectistes en les quals es juga amb la llum, els cromatismes i l’attrezzo per a aconseguir imatges belles i interessants.
3.1.2.7. La silueta
Són fotos d’objectes fetes sense fons ni context per a un ús gràfic específic. Moltes siluetes s’utilitzen en catàlegs, però també donen molt de joc en altres contextos gràfics.