2. Les tipografies
2.3. Seleccionar adequadament tipografies segons la seva classificació
Una breu classificació ens ajudarà a entendre una mica més l’anatomia de les lletres, així com la lògica del seu ús i combinació. L’asta o la rematada (també coneguda com gràcia) és l’element que, per norma general, determinarà a quina categoria pertany cada font. La classificació bàsica sol establir-se entre serif (amb rematades) i sans serif (sense rematades), encara que hi ha moltes més subclasses en cadascuna.
Classificar les tipografies és, a grosso modo, una eina útil per a poder categoritzar-les i simplificar la feina àrdua que cal dur-hi a terme, entenent, això sí, que no totes han d’encaixar forçosament en aquests tipus.
2.3.1. Romana antiga
Les seves peculiaritats són les següents:
- Són lletres que tenen serif.
- Els traços són variables, amb ascendents prims i descendents gruixuts.
- La seva terminació té forma còncava, és aguda i de base ampla.
- La direcció de l’eix d’engrossiment és obliqua.
- L’espaiat de les lletres és ampli.
Podem incloure en aquest grup tipografies com Garamond, Caslon, Bembo, etc.
En la imatge podem observar les peculiaritats d’aquest tipus de lletres. Cal entrenar la mirada per a poder trobar els petits detalls que les distingeixen entre si.