Projecte II: Disseny editorial

2.5. Triar tipografies per al nostre projecte

Posar-se a treballar en la selecció de tipografies per a un projecte pot ser realment extenuant. La manera més intel·ligent de començar un projecte és treballar amb tipus que coneguem i l’ús més adequat dels quals tinguem més o menys clar: començar des del més bàsic i, a poc a poc, anar-lo enriquint. La base essencial del treball amb tipografia és anar provant, experimentant i, sobretot, obrir els ulls al món per a anar descodificant totes les lletres que hi ha a fora. Entendre’n l’ús i assimilar-ne el potencial.

Tenir un criteri tipogràfic ben format és difícil, ja que demana experiència i dedicació. Per això, el meu consell és començar construint una base tipogràfica senzilla, sustentada per les normes bàsiques que hem repassat i, així, guanyar en seguretat i aconseguir un disseny satisfactori.

El nostre projecte necessita unes tipografies elegants, amb cert tall clàssic, perquè ens volem moure en l’àmbit de la gamma alta. Volem un text còmode de llegir, perquè hi haurà reportatges que tindran una extensió llarga. No obstant això, també volem resultar moderns, així que intentarem buscar tipografies que ens permetin ser flexibles en el disseny, amb les quals puguem jugar per a dur a terme combinacions estètiques.

El nostre objectiu és:

• Triar una tipografia per al cos de text que tingui bona llegibilitat i que sigui elegant. Per a això, buscarem un serif d’aspecte modern i d’aires clàssics: triem la Chronicle Roman, una romana d’estil clàssic que aporta força, és rotunda i de traç elegant.
• Buscarem una tipografia per a les titulacions principals, que funcioni bé en cossos grans i que aporti personalitat a la publicació. Atès que la nostra revista busca ser un producte elegant, intentarem trobar una tipografia de línies estilitzades que ens doni joc a l’hora de construir títols d’estil refinat. La nostra aposta és per un clàssic: la Didot. Té una família molt àmplia; de fet, disposa de set versions diferents, adaptades a la grandària a què s’hagin de fer servir, la qual cosa ens permetrà ser flexibles sense perdre coherència. Les seves possibilitats són moltes, de manera que apostem per la seva versatilitat. Hem de tenir cura en el seu ús, perquè pot aportar un aire massa clàssic al disseny. Ara bé, el seu estil sobri i la seva versatilitat a mides grans ens poden donar bons resultats, sobretot si hi juguem creativament.
• Necessitarem també una tipografia sans serif, de traç contundent, que ens aporti dinamisme en el disseny. Ens servirà per a cridar l’atenció. Volem que contrasti adequadament amb titulars i cos de text. Aquesta tipografia ha de ser directa i tenir una família gran per a poder jugar amb un ampli ventall de recursos, sense necessitat d’utilitzar-ne cap altra. La nostra tria és la Titling Gothic, una tipografia una mica rotunda que esperem que contrasti adequadament amb la resta. La seva família disposa de diferents pesos, des de molt gruixuts fins a ultralleugers, i té bona llegibilitat, per la qual cosa serà una bona opció per a textos de grandària petita.

En la imatge podem veure com es comporten les tipografies juntes. Per a poder triar, cal provar i provar combinacions. Jugar amb els tipus pot ser molt divertit, encara que és cert que requereix molt de temps.

Una vegada tinguem la selecció tipogràfica feta estarem preparats per a començar a compondre. Hi ha la possibilitat que a mesura que anem creant el nostre disseny descobrim que alguna de les tipografies triades no funciona tan bé com pensàvem, per la qual cosa en aquest moment haurem de substituir-la per una altra.