Projecte II: Disseny editorial


Isabel García Fernández PID_00267222

2. Les tipografies

2.4. Normes bàsiques en tipografia

2.4.3. Que la vostra font comuniqui el que teniu intenció de comunicar

Recordem que els tipus de lletra de vegades comuniquen per si mateixos, independentment del contingut de les paraules que formen. Cal tenir clar, també, que no només la tipografia és la que determinarà les sensacions que transmet, sinó que la col·locació de les lletres, la grandària, els espais entre paraules o línies, etc. també ajudaran a matisar el missatge.

Un mateix text, amb diferents lletres, transmet coses diferents.

Exemples de sensacions que poden provocar les lletres, segons les seves formes:

  • Romanes: les percebem com a serioses, respectables, institucionals o corporatives. Representen classicisme, formalitat, tradició, delicadesa, conservadorisme, refinament, etc.
  • Egípcies: transmeten força, contundència, precisió, etc.
  • Sense serif (o de pal sec): transmeten modernitat, dinamisme, força, actualitat, etc.
  • Fantasia: són fonts molt variades, amb molta personalitat i amb ornaments propis. S’acostumen a utilitzar per a donar tocs originals i creatius als dissenys, fins i tot per a elaborar logotips, ja que són molt diferents de la resta de les tipografies. Per a la redacció de textos no funcionen, ja que en cossos petits tenen mala llegibilitat.
  • Les cal·ligràfiques poden transmetre elegància, refinament, fragilitat, delicadesa, etc.
  • Les scripts es mouen en el món de l’espontaneïtat, la joventut, la rebel·lia, etc.
  • Les gòtiques transmeten sensacions relacionades amb l’antic, el cruel o fosc.
  • Les decoratives poden transmetre personalitat, transgressió o originalitat.

Aquí podem veure clarament un exemple, extret de la revista Smoda, en el qual el contingut conviu amb la tipografia. El tema del reportatge és mostrar representants de dues tendències: la «barroca» i l’«austera». Sense grans estridències i de manera elegant, amb un simple ús tipogràfic s’està fent èmfasi en aquest enfrontament: una tipografia romana per a la paraula barrocos, i una tipografia de pal per a la paraula austeros.

En el titular d’un reportatge de la revista Woman podem veure l’ús d’una tipografia de fantasia, una Brush Script usada per a emfatitzar les cares pintades dels protagonistes de la foto i donar un caràcter informal i divertit al tema. No cal abusar d’aquest tipus de lletres, però sí que es poden fer servir en petites pinzellades, per a sorprendre i aportar frescor als nostres dissenys.

Hi ha estudis interessants sobre la forma escrita i la semantització tipogràfica, o el que és el mateix: donar un significat a un concepte mitjançant les lletres i les seves variacions. Un exemple divertit i molt visual és aquest vídeo, a partir del llibre World as image del dissenyador coreà Ji Lee, director creatiu de Google Creative Lab.