2. Les tipografies
2.4. Normes bàsiques en tipografia
2.4.3. Que la vostra font comuniqui el que teniu intenció de comunicar
Recordem que els tipus de lletra de vegades comuniquen per si mateixos, independentment del contingut de les paraules que formen. Cal tenir clar, també, que no només la tipografia és la que determinarà les sensacions que transmet, sinó que la col·locació de les lletres, la grandària, els espais entre paraules o línies, etc. també ajudaran a matisar el missatge.
Exemples de sensacions que poden provocar les lletres, segons les seves formes:
- Romanes: les percebem com a serioses, respectables, institucionals o corporatives. Representen classicisme, formalitat, tradició, delicadesa, conservadorisme, refinament, etc.
- Egípcies: transmeten força, contundència, precisió, etc.
- Sense serif (o de pal sec): transmeten modernitat, dinamisme, força, actualitat, etc.
- Fantasia: són fonts molt variades, amb molta personalitat i amb ornaments propis. S’acostumen a utilitzar per a donar tocs originals i creatius als dissenys, fins i tot per a elaborar logotips, ja que són molt diferents de la resta de les tipografies. Per a la redacció de textos no funcionen, ja que en cossos petits tenen mala llegibilitat.
- Les cal·ligràfiques poden transmetre elegància, refinament, fragilitat, delicadesa, etc.
- Les scripts es mouen en el món de l’espontaneïtat, la joventut, la rebel·lia, etc.
- Les gòtiques transmeten sensacions relacionades amb l’antic, el cruel o fosc.
- Les decoratives poden transmetre personalitat, transgressió o originalitat.
Hi ha estudis interessants sobre la forma escrita i la semantització tipogràfica, o el que és el mateix: donar un significat a un concepte mitjançant les lletres i les seves variacions. Un exemple divertit i molt visual és aquest vídeo, a partir del llibre World as image del dissenyador coreà Ji Lee, director creatiu de Google Creative Lab.