2. Les tipografies
2.1. Importància de la tipografia: les lletres també comuniquen coses
Les lletres són per tot arreu. Això és un fet. Només hem de mirar al nostre voltant. L’ús correcte d’aquestes lletres és la manera més eficaç i més poderosa de transmetre un missatge. Són una eina de comunicació imprescindible en el disseny gràfic. La importància de la tipografia va més enllà del significat del text, ja que amb les lletres poden comunicar estats d’ànim, poden ser relacionades amb moments històrics concrets o fins i tot amb estils de vida. Un canvi senzill de tipus de lletra, de grandària, de gruix, etc. pot afegir èmfasi i intenció a la informació que s’ha col·locat a la pàgina.
«La tipografia no es relaciona amb el disseny gràfic, no és causa ni conseqüència. La tipografia forma part del disseny gràfic, l’un no existiria sense l’altre i viceversa» (Francisco Calles, investigador mexicà).
Les tipografies expressen independentment del que pugui significar el text.
Es pot donar el cas que la tipografia sigui l’únic element gràfic del qual disposem en un projecte, com en algunes portades de llibres o cartells, compostes només per lletres. Compondre aquests supòsits de manera efectiva i amb una estètica mil·limetrada és un dels reptes més difícils que pot afrontar un dissenyador.
La revista Time sorprenia el 1960 amb aquesta sòbria portada de contundent missatge.
El dissenyador i director d’art Diego Areso especificava en el seu curs de tipografia a la Universitat Carlos III que «en tipografia, tot depèn de l’ull que mira».
Un tipus de lletra que ens és familiar sempre serà més fàcil de llegir; un tipus de lletra que ens és aliè servirà per a cridar l’atenció, posant l’accent en el seu significat, pot ser que fins i tot alterant-lo. Això vol dir que, per norma general, una tipografia té un fort impacte subliminal en la persona, i no tothom la percep de la mateixa manera.
Es poden establir alguns punts comuns dins d’aquest univers de sensacions que provoquen les lletres. Per exemple, es pot dir que les formes corbes són considerades més tranquil·les o que les anguloses solen provocar tensió. De la mateixa manera, les lletres inclinades acostumen a fer sensació de moviment enfront de les no inclinades, que solen ser més estàtiques.
Tot disseny fet amb tipografies consta de dues parts: la «macrotípia» o composició de l’espai (el que seria la primera impressió), i la «microtípia» o detalls que componen la lletra, com la línia, la puntuació, la forma, etc. (normalment, aquest nivell es capta inconscientment). L’èxit d’un conjunt depèn del bon funcionament de totes dues parts.
2.1.1. Com es tria bé una tipografia
A l’hora de triar bé un tipus de lletra, cal tenir clars una sèrie d’aspectes, com a qui va adreçat el projecte (l’audiència del producte), el tipus de missatge que conté, la seva extensió o el suport en el qual serà imprès.
2.1.1.1. Segons l’audiència
El tipus de lletra (així com la resta dels elements del disseny) ha de ser adequat a les persones a les quals va destinada la publicació. La nostra selecció de tipus ha d’estar-hi d’acord. No faríem servir la mateixa tipografia en una revista corporativa d’un bufet d’advocats que en una revista de música per a adolescents.
En la imatge podem veure un exemple de revista destinada a una audiència més adulta (d’entre trenta i quaranta anys). L’ús tipogràfic és elegant i sobri, encara que el disseny és molt dinàmic. La portada pertany a l’edició espanyola de la revista i la pàgina interior, a Vogue Mèxic.
Aquí podem observar la versió adolescent de la mateixa publicació: Teen Vogue. Com veiem, l’ús tipogràfic és més informal. En l’exemple podem veure que es busca ser més efectista amb l’ajuda del color.
2.1.1.2. Segons el contingut
Hem de ser conseqüents amb el producte que dissenyem i buscar lletres que ens ajudin a definir la personalitat del que volem fer. Si el nostre producte té un caràcter més informatiu i seriós, intentarem triar tipografies més clàssiques, serifs de fàcil lectura sense un excés de floritures. Si el nostre projecte té un to més informal, podem utilitzar tipografies més atrevides.
2.1.1.3. Segons l’extensió del text
Si el nostre projecte conté textos molt llargs, hem d’intentar que la seva llegibilitat sigui la millor possible. L’impacte tipogràfic o els efectes més intencionats sempre es poden deixar per a titulars o textos més breus. Això és molt important i, encara que sembli evident, cal tenir-ho molt en compte: els textos s’han de llegir fàcilment, i per a això tindrem en compte la llegibilitat de la lletra i la lecturabilitat de la composició.
2.1.1.4. Segons el suport en el qual s’imprimirà
No serà igual el tractament que hàgim de donar a un suport de grans dimensions com un pòster que a un llibre o una revista. Si el paper en el qual s’imprimirà és de mala qualitat (com sol passar en els diaris), cal intentar no usar tipografies molt complexes que es puguin veure afectades amb una mala impressió.
També cal tenir en compte que no es fan servir les mateixes tipografies en mitjans impresos que en web. L’ús de tipus en web sempre ha suposat un problema per al dissenyador, ja que els navegadors disposaven d’un nombre molt limitat de fonts i la seva visualització es veia afectada pels sistemes operatius que estiguessin instal·lats en cada ordinador. Actualment, aquest problema s’ha solucionat i el ventall tipogràfic és molt més ampli, si bé cal tenir en compte que els efectes complexos sobre lletres o les tipografies que surten del comú poden comportar problemes de visualització. En el cas de les publicacions digitals per a suports mòbils no hi ha aquest problema, ja que el contingut es mostra en formats que porten les fonts incrustades. En aquests suports és molt important tenir en compte que el cos de la tipografia ha de ser més gran, ja que les mides per a la lectura no funcionen de la mateixa manera en pantalla que en el mitjà imprès.
2.1.1.5. La imatge de marca
La tipografia és un element més que ajudarà a definir la personalitat gràfica del projecte. Petits elements tipogràfics, la combinació de les famílies triades, els estils usats o la col·locació a l’espai contribuiran a remarcar un estil recognoscible dins de la marca del projecte: una personalitat pròpia.
Resumidament, podem dir que el món de la tipografia és pràcticament inabastable, per la qual cosa és important tenir unes nocions bàsiques que ens serveixin de base a l’hora de triar. Hem de tenir clar que hi ha combinacions i usos que sabem que funcionen de manera eficaç i que són estètics, encara que l’univers tipogràfic és tan ampli que cal provar i provar i seguir provant coses per a poder crear alguna cosa nova, estètica i sorprenent.