1. Introducció al procés de disseny editorial
1.4. Fases en la creació d’un producte editorial: un exemple pràctic
1.4.2. Punts bàsics per a poder engegar un encàrrec editorial: plantejament i identitat de marca
1.4.2.1. L’audiència: a qui va adreçada la revista?
Conèixer el públic a qui vagi adreçada la publicació ens ajudarà a definir el tipus de recursos més adequats per al nostre disseny. Si la revista va adreçada a un públic adult, culte i amb un interès a aprofundir en el tema en qüestió, és més adequat utilitzar recursos que donin riquesa informativa, hem de preveure que hi hagi molta informació a les pàgines i els elements estètics han de ser seriosos i elegants perquè busquem credibilitat.
Si la nostra revista estigués enfocada a captar un públic adolescent, amb pocs recursos o amb uns interessos més superficials, els recursos haurien de ser més informals; el disseny, més àgil per a atreure l’atenció; i la informació, presentada de manera més directa.
Exemples de portada i contingut de la revista Cuore, destinada a un públic jove.
Exemples de portada i contingut de la revista Woman, destinada a un públic més adult.
1.4.2.2. La gamma
En el món editorial, s’utilitza la paraula gamma per a definir com de popular pot ser un producte, entenent per gamma baixa el vulgar i per gamma alta, el més elevat (des d’opulent fins a intel·lectual). En general, no hi acostuma a haver gaires graus i gairebé totes les revistes se solen dividir en gamma baixa, mitjana o alta.
- La gamma baixa: és un producte barat, destinat a un públic de classe i nivell cultural mitjà-baix. El tipus de disseny és simple, molt efectista, en el qual els elements s’ordenen de forma senzilla. Els titulars són grans i clars, els textos s’han d’entendre fàcilment i s’han de fer servir recursos que ajudin a la comprensió.
«El públic està més acostumat al mal disseny que al bon disseny. Està, de fet, condicionat per a preferir el mal disseny, perquè hi conviu» (Paul Rand).
Exemple de portada i interior de revista de gamma baixa: Pronto, un dels productes editorials més venuts al nostre país, amb un tiratge mitjà que frega el milió d’exemplars.
- La gamma alta i mitjana: la gamma alta és la que defineix un producte de luxe en el qual l’estètica predomina per sobre de tot, i els recursos d’estil han d’estar d’acord amb la temàtica, amb la marca del producte. Solen ser productes molt cuidats, elegants, adreçats a un públic més entès, de classe mitjana-alta i la finalitat principal de la qual és captar publicitat d’anunciants més exquisits, que estan disposats a pagar tarifes més elevades. El més habitual és trobar productes que, malgrat que es mantenen en una gamma elevada, són més terrenals i tenen la capacitat de canviar de registre en funció dels seus temes, amb dissenys versàtils i atraients. Es debaten entre una estètica refinada –de vegades aconsegueixen composicions molt interessants– i la funcionalitat del popular.
Exemples de revistes que es mouen en una gamma mitjana-alta són Smoda o AD i Fotogramas, que estaria en una gamma mitjana.
Saber en quina gamma es vol moure el client amb el producte que hem de dissenyar ens donarà la clau a l’hora de prendre decisions en el disseny del nostre projecte. La gamma també determinarà la qualitat dels materials que es faran servir: d’un paper més pobre a un setinat de més gramatge, vernissos o tintes especials, etc.
És interessant l’exercici de visualitzar en quin lloc de la línia que determina la gamma es troben les revistes del quiosc.
El nostre client ens explica que vol un producte de gamma mitjana perquè vol arribar a un públic bastant variat, que sigui pràctic i assequible, però estèticament li agradaria una revista elegant que pogués donar cabuda a anunciants de gammes superiors.
1.4.2.3. Tipus de reportatges
Aconseguir alguna informació específica sobre el contingut de la revista ens serà de gran ajuda. Almenys, s’ha de demanar al client que defineixi a grans trets quin tipus de continguts està interessat a incloure-hi. Nosaltres durem a terme «el projecte», així que tindrem llibertat per a proposar coses. Un bon dissenyador també s’implica en els continguts, perquè conèixer el que es vol explicar ens ajuda a resoldre-ho gràficament de manera eficaç.
Durant el brífing el client no ens dona cap tema concret, però ens explica que el contingut de la revista ha de girar entorn d’un reportatge principal (el reportatge de portada), que serà una ruta o el que ell anomena «gran viatge». Tindrà moltes pàgines i informació pràctica, i comenta la possibilitat que s’hi pugui incloure algun mapa o recurs infogràfic. També esmenta que en cada número s’ha d’incloure una entrevista a un personatge famós, i que li agradaria que tingués alguns reportatges més breus, relacionats amb viatjar o amb les ciutats que són destinació de la línia aèria. Diu que li interessa alguna secció que plantegi algun tipus d’interacció amb el lector (posa com a exemple una secció en la qual els lectors recomanin llocs per a visitar). També comenta que estaria molt interessat que hi hagués en cada número un reportatge de moda, perquè vol que els anunciants d’aquest sector s’interessin en la publicació. Notem que posa l’accent principalment que les imatges han de ser de qualitat. El nostre client posa fi a la reunió amb una frase: «Vull una revista que em sorprengui.»
De vegades, el més complicat d’un disseny és disposar de tota la informació necessària per part de tots els implicats, per a poder treballar de manera efectiva i enfocada en un objectiu.
El resum de tota la informació que hem recopilat, i que ens permetrà començar a treballar, és el següent: dissenyarem un projecte de revista corporativa per a una línia aèria, amb continguts generalistes, reportatges de viatges, actualitat i informació útil de les ciutats a les quals vola la companyia. Les imatges han de ser espectaculars i de qualitat. El producte aspira a ser de gamma mitjana-alta, destinat a un públic de classe mitjana-alta que té interès a viatjar i conèixer llocs del món.
Som-hi.