1. Introducció al procés de disseny editorial
1.2. Introducció als diversos formats
Les categories principals dins del món editorial són: diaris, llibres i revistes. A part d’aquests grans productes, un dissenyador gràfic es pot trobar amb altres tipus de creacions més específiques, com ara fullets, postals, papereria corporativa, etc.
Normalment l’encàrrec ja determina quin tipus de format hem de dissenyar, encara que es pot donar el cas que el dissenyador tingui llibertat creativa per a decidir o proposar diferents suports.
Per exemple, un client podria encarregar-nos dissenyar una campanya de publicitat sense especificar suports i el dissenyador hauria de proposar diferents formats amb els quals dur-la a terme, si bé és cert que en el món editorial és el client o editor qui normalment especifica què és el que vol i el dissenyador ha de tenir els coneixements necessaris per a fer-ho.
A continuació repassarem breument els tipus més habituals de productes amb els quals se sol treballar en el món editorial.
1.2.1. Diaris
Com el seu mateix nom diu, i com l’IEC el defineix, un diari és «un periòdic diari». Encara que el seu origen es produeix el 1587 amb el naixement de la impremta, ja hi havia diaris en l’època romana. De fet, es coneix l’existència de l’Acta Diürna, el 59 aC, potser la primera publicació d’aquestes característiques, la finalitat de la qual era resumir els esdeveniments ocorreguts en el dia.
Històricament, el paper dels diaris ha estat fonamental com a difusors d’opinió de masses i transmissors d’informació, sobretot en èpoques en les quals l’única manera de saber el que estava passant era mitjançant els tabloides. Actualment, els diaris s’han hagut d’adaptar a les noves tecnologies i, avui dia, pràcticament tots tenen la seva versió digital.
Un diari és un mitjà de caràcter massiu i que ha d’arribar amb facilitat a tots els lectors. Tradicionalment, s’han estructurat en vuit o sis columnes, encara que això sol ser flexible, en funció de les necessitats de cada secció. Atesa la densitat dels seus continguts, és fonamental que es treballi per a aconseguir una bona llegibilitat, per la qual cosa la selecció tipogràfica és molt important. L’impacte ha de prevaler per sobre de l’estètica, i cal tenir en compte factors com el fet que el paper acostuma a ser de mala qualitat i això pot afectar la impressió d’algunes tipografies més complexes. No obstant això, és cert que han sorgit redissenys en publicacions diàries en les quals s’ha dut a terme un sobri, però exquisit, ús tipogràfic.
La Society of Newspaper Design triava el diari danès Politiken, l’anglès The Guardian, el suec Dagens Nyheter i el belga De Morgen com els diaris en paper més ben dissenyats del món.
Altres exemples de diaris de disseny impecable, com The New York Times o The Wall Street Journal.
Les fotografies solen contenir un alt impacte visual, i hi ha una modalitat específica de fotografia, el fotoperiodisme, en la qual es busca que la imatge no només comuniqui la notícia, sinó que també expressi un sentiment.
La imatge gràfica d’un diari acostuma a estar plasmada en un «manual d’estil» on s’especifiquen totes les normes de disseny que existeixen en la publicació. Generalment també hi ha un «manual d’estil editorial» que detalla com s’ha d’escriure. Això és així perquè la línia editorial en diaris sol ser molt tancada i, d’aquesta manera, és possible controlar millor els continguts escrits i facilitar la ràpida resolució de la composició, ja que el volum de treball acostuma a ser molt gran.
En la posada en pàgina és molt important la jerarquia dels textos, entre titulars, avanttítols, sumaris, etc., així com tenir clar quins són els punts d’interès a la pàgina per a col·locar els blocs informatius adequadament. El treball diari en una publicació d’aquestes característiques acostuma a girar entorn d’una biblioteca de mòduls ja predissenyats que faciliten el repartiment dels espais a la pàgina.
En la imatge es mostra un exemple de la retícula i la disposició de l’espai a la portada del diari The New York Times.
El treball del dissenyador pot ser de dos tipus: el que crea el disseny original, construint el manual d’estil gràfic i creant tots els mòduls que tenen cabuda en la composició, o el treball de diagramació en el dia a dia, en el qual es fa ús d’aquests recursos.