Projecte II: Disseny editorial

1.1. El disseny com a eina de comunicació

El disseny editorial podria ser definit d’una manera simple com la conjunció d’imatges i textos (maquetació) de forma estètica amb la finalitat de comunicar alguna cosa. Per aquest motiu, acostuma a ser considerat un tipus de periodisme visual, ja que el dissenyador s’ha de convertir en comunicador i aconseguir que, mitjançant els seus dissenys, s’aconsegueixi transmetre un missatge i una sèrie de sensacions, sigui amb la finalitat d’informar o d’entretenir. El disseny editorial s’especialitza en la creació de publicacions, generalment periòdiques, en totes les seves variants.

Dissenyar és una cosa relativament senzilla (la definició explica que n’hi ha prou d’ajuntar textos i imatges), però fer-ho bé, amb gust i de manera efectiva és quelcom que costa temps aprendre, ja que millorar i aprofundir en l’ús adequat de tots els elements s’aconsegueix amb la pràctica.

Per a poder gestionar amb soltesa la resolució d’un disseny editorial s’ha de tenir un maneig avançat de les eines de maquetació com InDesign o QuarkXPress, un profund coneixement dels diversos elements que componen la maqueta (com les tipografies, les imatges o els diferents recursos gràfics), una consciència de l’espai a la pàgina (cosa per a la qual es fan servir retícules) i saber que, en certa manera, les possibilitats d’una posada en pàgina són infinites. Ser conscient que no hi ha una sola manera de dur a terme un projecte pot provocar cert vertigen, sobretot al començament d’un treball. És normal. És important tenir clar que en la resolució d’un disseny hi pot haver posades en pàgina més adequades, més intel·ligibles, més directes, més boniques o estètiques, etc., però que sempre hi ha noves maneres de resoldre la composició. El dissenyador ha de prendre les decisions correctes per a guiar el lector i que la seva proposta resulti funcional i atractiva gràficament.

Dissenyar és crear, i el dissenyador s’ha de sentir lliure a l’hora de proposar o investigar. El procés creatiu en un producte editorial mai no s’acaba, perquè a mesura que el projecte va definint la seva personalitat, el dissenyador el pot anar enriquint gràficament, millorant-lo, etc., al mateix temps que va entenent com funciona. En disseny editorial, aquesta renovació constant és molt important perquè els productes no acabin resultant monòtons o avorrits. En el món editorial col·loquialment es diu que «una revista està viva» perquè no deixa de semblar un ésser en evolució contínua.

Abans de passar al procés de creació, cal posar l’accent en el fet que l’execució d’un producte editorial no és una tasca que impliqui únicament el dissenyador. Com en la majoria dels treballs de disseny, darrere de tot projecte hi ha un client, un editor que emet l’encàrrec.

El client ha de definir quin tipus de producte vol i quins continguts ha de tenir, i el dissenyador ha de saber interpretar què és el que ha de dissenyar.

De la qualitat d’aquest enteniment, de l’assimilació dels objectius del que es vol fer i de la interiorització del que es vol comunicar amb el producte depèn l’èxit del nostre projecte. Si disposem d’un coneixement adequat de les eines i recursos del disseny gràfic i tenim clar quin és l’encàrrec que tenim entre mans, l’única cosa que ens queda és posar-nos a treballar.