4.3. Formats d'imatge
4.3.1. Tipus d’imatge en un entorn digital
En un entorn digital ens trobarem bàsicament amb dos tipus d’imatges: vectorials i de mapa de bits.
Una imatge de mapa de bits (també coneguda com a imatge raster o imatge de píxels) és una graella bidimensional de quadrícules o cel·les anomenades píxels.
Com si d’un paper mil·limetrat es tractés, cada quadrícula intenta representar la informació d’una fotografia, dibuix, etc. i rep el nom de píxel. Cada píxel, al seu torn, emmagatzema informació sobre quatre canals de color, coneguts normalment com RGBA (Red, Green, Blue i Alpha), l’últim dels quals es refereix al grau de transparència.
Una imatge vectorial s’emmagatzema de manera diferent descrivint diverses figures geomètriques (línies, corbes, polígons) que, conjuntament, creen una imatge.
Suposem que prenem la foto d’un cercle blau sobre un fons blanc. Si l’emmagatzemem com a mapa de bits, el que tindrem serà una quadrícula que codificarà l’escena píxel a píxel, amb una majoria de píxels blancs i uns quants de blaus que defineixen un cercle.
En canvi, pel que fa a la imatge vectorial equivalent d’aquest mateix cercle blau el fitxer contindrà informació d’on està el centre del cercle en la imatge, quant mesura el radi, quin és el gruix de la línia i el matís de blau del cercle.
Suposem que la nostra fotografia del cercle blau està codificada en una graella de 100 x 100 píxels. Això vol dir que ocupa un total de 10.000 píxels. Cada píxel ha de contenir informació sobre vermell, blau, verd i transparència, i per tant necessitem 4 bytes. Això ens dona 40.000 bytes, que dividits per 1.024 ens donen un total de 39 kB.
Aquest mateix cercle, convertit en imatge vectorial, ocuparà uns quants bytes: les coordenades del centre del cercle, la longitud del radi, el gruix de la línia i el color del cercle.