1.3. Quin és l’objecte editorial que volem desenvolupar?
En primer lloc, hem d’escollir el concepte editorial que millor encaixi amb el nostre contingut i els nostres objectius culturals i/o comercials.
En l’entorn digital, com hem comentat, els objectes s’han multiplicat i han donat lloc a una situació en què no solament tenim diferents opcions, sinó que aquestes són tangencials les unes amb les altres en molts casos o comparteixen característiques i llenguatges en d’altres. No obstant això, és important tenir clares les característiques de cada objecte i les seves fronteres conceptuals.
Plantejada la idea inicial d’un projecte, i atès el contingut que volem publicar, quina és la forma que volem donar a aquest contingut?: volem crear un llibre digital?, una revista en línia?, un portal web amb informació actualitzada?, un catàleg?, un compendi d’articles?, un document digital tancat, amb format fix?
Les opcions són diverses, i en molts casos ens adonarem que no és tan senzill determinar l’objecte que volem. Si hom ha d’escollir entre crear un llibre digital o una revista la decisió serà fàcil: són dos conceptes diferents, amb objectius diferents. Si, en canvi, hom ha de decidir entre crear una revista digital descarregable (normalment en PDF) o publicar aquest contingut en línia (en una pàgina web o un gestor de continguts CMS), el procés d’elecció és més complicat. A més a més, haurem de determinar, ja a priori, si volem que un mateix contingut prengui formes finals diferents quan arribi al lector, sia com a multiobjecte o en multiformat.
L’objectiu principal del projecte determinarà, en gran mesura, la solució a aquest primer repte.
Generalment, quan hom pren la decisió de produir un contingut editorial digital, ja ha determinat quina és la forma conceptual que li vol donar: una revista, un llibre, un article, un portal de continguts, etc. Totes aquestes opcions persegueixen objectius diferents i tenen característiques exclusives que en condicionen l’ús. Si definim l’objecte conceptual que volem desenvolupar determinant-ne les fronteres i límits anticipadament, el procés d’elecció del format i de selecció de les eines i llenguatges necessaris per a crear-lo serà molt més eficient.
Les opcions més habituals en la producció editorial que ens ocupa són els llibres digitals, les revistes i altres petites produccions que recullen en digital les funcions dels documents impresos (cartes de restaurants, catàlegs, dossiers, compendis, etc.). Tanmateix, si bé els dos primers elements són centrals en la indústria editorial, els últims demanen la intervenció del disseny com a element central en la producció.
És encara força estrany que un projecte d’aplicació informàtica sigui dut a terme per una editorial convencional, tot i que atesa l’evolució constant de la indústria creativa digital trobem casos en què les editorials plantegen una estratègia que passa per desenvolupar petites aplicacions informàtiques basades en els continguts. Acostumen a ser aplicacions educatives o literàries, basades en continguts textuals i gràfics (dibuixos, petites animacions…), que són la matèria prima per excel·lència de la indústria editorial. No obstant això, el sector editorial digital està en constant evolució, i per això al llarg dels propers anys veurem una forta tendència a la transversalitat amb la incorporació de noves tecnologies i nous espais de treball en comú entre el disseny, l’edició digital, la programació, etc.
En aquests continguts, però, no treballarem aquest tipus d’objectes digitals que escapen de la frontera de la publicació editorial i requereixen un acostament més tècnic i complex. El que ens ocupa en aquest cas és la creació dels objectes que són remediacions digitals dels objectes analògics que desenvolupa la indústria editorial. Per tant, tractarem de manera individual i detallada els llibres digitals, les revistes digitals i la producció de petits documents digitals fixos.