1. Introducció a l’ecosistema de producció editorial digital

1.5. Públic objectiu, vies de distribució i possibles models de negoci

1.5.3. Possibles models de negoci associats als productes editorials digitals

En el cas dels possibles models de negoci associats a la producció editorial, també podem definir dos grans grups a tenir en compte. Podem diferenciar clarament entre:

  1. La digitalització del model de distribució, els nous models purament digitals que són el fruit de les noves potencialitats de l’ecosistema digital i la codificació digital de la informació.
  2. La venda editorial clàssica, és a dir, la venda d’exemplars individuals a un preu predeterminat per a cada objecte.

En el sector editorial aquest procés és encara incipient i els models de negoci actuals, cada cop amb més excepcions (sobretot pel que fa a l’accés per subscripció), continuen essent tots models clàssics de distribució d’exemplars individuals.

Models clàssics

Els models clàssics de distribució i venda de continguts ja els coneixem de primera mà, ja que són els que usem en una llibreria convencional o qualsevol botiga de productes, també en línia. Nosaltres ens interessem per un producte (un exemplar), paguem un preu concret, i el contingut passa a estar disponible per a accedir-hi i llegir-lo (no queda pas clar en molts casos que siguem propietaris d’aquest exemplar digital, sinó que en som usuaris). És el model editorial habitual en què l’exemplar és el centre del model de negoci.

En aquest grup podríem afegir també el model que es basa en la subscripció a uns continguts per un pagament fix mensual. És un model que en alguns casos s’inclou en el grup d’innovacions, perquè és cert que no era habitual en l’entorn analògic que hom tingués accés a un catàleg editorial complet per una subscripció mensual, però no s’allunya gaire del que han fet sempre les biblioteques, els clubs de lectura o les subscripcions a editorials que permetien accedir per un preu reduït a un gran conjunt de llibres o revistes. Per tant, en aquest cas també podem parlar d’una remediació del model, que ara és molt més fàcil d’implementar i de rendibilitzar (ja que no hem de distribuir un objecte físic prèviament imprès i enquadernat).

Models innovadors i digitals

Els models més innovadors i pròpiament digitals són els que desmunten la dictadura de l’exemplar. Són models que trenquen la relació unilateral entre exemplar i preu per a fer propostes més adequades a l’entorn digital. Aquestes propostes passen per la creació d’exemplars complexos, fruit de la suma i resta d’una part dels continguts dels exemplars originals, per la creació de productes personalitzats a les necessitats d’un lector concret. Són models que permeten reunir diferents capítols de diferents exemplars en un mateix objecte digital, i crear així, in situ, un contingut adaptat.

Aquests models, però, són minoritaris en els portals habituals i queden en el terreny de la innovació, ja que, perquè siguin possibles, els continguts han de complir determinats requisits tècnics i formals que la indústria editorial es troba incorporant.

Hem volgut plantejar aquí aquest repte perquè tot i que en parlarem des de l’òptica de la distribució i la comercialització en una secció pròpia, és molt important entendre que les decisions tècniques i conceptuals sobre la producció de l’objecte determinaran les opcions comercials i de distribució a què podrem accedir.

Tractarem totes aquestes dificultats, condicionants i dependències de manera més detallada a continuació.