3. Eines i llenguatges (workflow)

3.3. Segona fase: elecció del format

3.3.2. Format únic enfront de multiformat

En molts casos no serà possible oferir un contingut editorial digital en diferents formats, sia per una decisió empresarial o tècnica, per la falta de recursos o pel simple fet d’haver de fer encaixar el projecte amb les predileccions d’un públic extern (un client, per exemple). En d’altres, però, i sempre que això sigui possible és una bona idea fer-ho, podrem crear el contingut en diferents formats transformant el mapa anterior de decisions en un mapa d’opcions en què intentarem maximitzar la compatibilitat del contingut oferint-lo en els diferents formats majoritaris.

Així, quan hom crea un llibre digital, si no té la intenció d’accedir al programa d’exclusivitat d’alguna empresa (Amazon, Google, etc.), la via per a maximitzar la penetració de mercat del producte, d’arribar al màxim nombre de lectors i potencials compradors del llibre, serà editar el contingut en el format KF8 per a poder accedir al mercat de venda d’Amazon, però també fer-ne un EPUB per a accedir a la resta de mercats (Google, Apple, etc.).

En el cas de les revistes digitals, com veurem en la secció sobre models de negoci i plataformes de publicació editorial digital, si tenim l’opció d’oferir el contingut en una pàgina web, alhora que en facilitarem la descàrrega i incorporem el contingut en plataformes externes de lectura, maximitzarem l’expansió de la publicació i podrem accedir a diferents models de negoci associats al mateix contingut (publicitat per clic, venta d’exemplars, subscripcions, etc.).

Ara bé, el procés de creació d’un contingut en multiformat és més complex i normalment més lent que la creació en un format únic.

D’aquesta manera, podrem endreçar els processos tècnics de tal manera que segueixin un ordre lògic, atenent a les característiques i requisits tècnics que ens demana cada format.