2. Producció editorial digital: objectes, formats i eines

2.2. Llibres digitals

2.2.1. Concepte, definició i formats

En aquest cas, com en la majoria de digitalitzacions d’objectes culturals, serà molt útil recuperar les característiques pròpies de l’objecte remediat, aquell que és origen de l’objecte digital, per tal de ser capaços de determinar què és un llibre digital i què és una altra cosa.

Un document digital textual, com és evident, no és per se un llibre digital. Un llibre ha de tenir una estructura i unes característiques pròpies que li donen entitat i, per tant, quan parlem de llibres digitals esperem trobar una gran part de les característiques formals dels llibres en paper.

Similituds entre el llibre en paper i el llibre digital
Figura 4. Similituds entre el llibre en paper i el llibre digital

La seva funció principal és presentar text i imatges que siguin visualitzables en un format correcte amb un dispositiu de lectura digital. Per a aconseguir aquesta fita, és important que entenguem que un llibre digital abandona el concepte de pàgina per a generar un corpus de continguts adaptables, en els quals la «pàgina» passa a ser un concepte relatiu condicionat a la mida de la pantalla. El text i les imatges canviaran la forma i posició en la pantalla per a adaptar-se a les necessitats d’un dispositiu, un programari lector o les preferències de visualització de l’usuari. És el que es coneix com a reflow, i tots els llibres digitals han de ser, per definició, reflowables.

Evidentment, hi ha també característiques formals i conceptuals per a determinar què és un llibre digital. Si hem comentat que és la remediació del llibre en paper haurà de retenir algunes de les característiques d’aquest. La característica principal és que un llibre ha de tenir una extensió predeterminada i ha d’explicar una història o seguir un fil narratiu, del tipus que sigui però complet. Això és especialment clar quan parlem de narrativa (novel·la, conte, faula, etc.) i no tan evident quan parlem d’altres gèneres literaris com l’assaig. Però si analitzem amb una mica més d’atenció la majoria de gèneres literaris, ens adonarem que podem concloure, sense gaire marge d’error, que en la majoria dels casos la història que el llibre explica, sigui quina sigui la tipologia, és tancada i completa.

Aquest fet és especialment important en el gran moment d’explosió que han viscut les apps (aplicacions informàtiques), fruit de l’expansió dels dispositius mòbils i l’aparició d’eines que en faciliten el procés de creació. Quan hom crea una aplicació informàtica, que tot i estar basada en continguts textuals o gràfics, tot i tenir una història predeterminada, té un alt grau d’interactivitat amb el lector i per tant dona espai a una experiència més propera al joc que a l’experiència lectora, difícilment podrà dir que ha creat un llibre digital. Encara que aquesta aplicació es digui La Caputxeta Vermella i es basi en el text d’aquest conte clàssic, si jo creo una experiència digital en què, sobre la base d’un entorn reproductiu interactiu i dinàmic, reprodueixo la història d’un conte o novel·la, el que estic fent és crear un nou objecte digital que es basa en el contingut d’un llibre. Estic creant una aplicació informàtica, un videojoc o una història interactiva, que té característiques diferents.

I aquesta diferència conceptual es materialitza també a l’hora de crear digitalment aquests objectes. Mentre que un llibre digital és una publicació principalment textual, el resultat de la qual és un arxiu que ha de ser llegit amb un programari lector, en el cas de les aplicacions informàtiques aquestes s’instal·len al sistema operatiu que pertoqui i funcionen de manera independent.

Pel que fa als processos de creació i les eines i competències necessàries, mentre que podem crear els llibres digitals amb programari intermediari, o amb llenguatges de marcatge semàntic i estilat de continguts, per a crear una aplicació mòbil, encara que usem programari d’ajuda, haurem d’aprendre a programar.

Les vies de distribució també són diferents i cada objecte té els seus propis portals comercials per a distribuir continguts, que normalment no són compatibles entre ells.

A diferència d’altres tipologies publicables, el lector no intervé en la resolució de la narrativa d’un llibre, no té cap paper sobre la determinació d’aquesta, fins i tot en iniciatives en què el lector pot prendre alguna decisió escollint entre una resolució o una altra; en realitat, el que tenim són diferents històries tancades i en paral·lel.

Per una banda, hi ha el format EPUB, que és l’estàndard lliure per a les publicacions digitals impulsat per l’IDPF (International Digital Publishing Forum, ara fusionat amb el W3C) que ha copat progressivament el mercat dels llibres digitals. Per altra banda, hi ha el format propietat de l’empresa Amazon, que actualment s’anomena KF8 i que ens permet vendre el producte a la gran llibreria en línia de la mateixa empresa. Si analitzem el mercat actual ens adonarem que la gran majoria dels llibres digitals que no es venen a Amazon són creats en format EPUB.

És cert que hi ha més formats en què és possible publicar un llibre digital, però, o han quedat obsolets, i sense compatibilitat amb els lectors de llibres electrònics i el programari lector actual, o són poc eficients tècnicament i comercial per la seva poca implantació en el mercat.