2.3. Revistes digitals
2.3.1. Formats i opcions
En el cas de les revistes digitals, l’exposició del seu ecosistema i dels formats habituals de creació és molt més senzilla, ja que la transició cap al model en línia és gairebé completa en aquest cas.
La majoria de revistes de nova creació usen l’entorn de la xarxa per a distribuir continguts, i en el cas de les revistes clàssiques en paper, en la majoria dels casos, ja ofereixen una reproducció del contingut digitalitzat i disponible en línia.
Les revistes digitals són la versió digital de les revistes convencionals i en recullen les característiques principals. Una revista és una publicació periòdica que, a diferència de la premsa diària, aprofundeix més en el tractament dels temes que les ocupen. Poden ser de temàtiques diverses i encara les trobem habitualment al quiosc, tot i que cada cop en menor mesura. En molts casos una revista digital pot ser molt similar als diaris digitals o a alguns blogs, però normalment és el tipus de contingut i la manera de tractar-lo el que diferencia aquest tipus de publicacions.
La creació d’una revista digital, per tant, dependrà molt del contingut que l’ocupi, ja que no pot rebre el mateix tractament un contingut purament textual, basat en la investigació i la reflexió a l’entorn de temes concrets, que un contingut eminentment gràfic basat en les fotografies, el dibuix, etc. Caldrà tenir en compte la temàtica de la revista a l’hora d’escollir quines eines, formats i entorns usem per a publicar-la. La periodicitat en la publicació de nous continguts, i el nombre i tipus de participants d’aquesta, determinaran també les decisions tècniques a prendre.
En un primer moment la digitalització de les revistes es va dur a terme sobre suports físics (CD, DVD, etc.) i, majoritàriament, en format PDF. Això era així perquè la descàrrega de continguts amb afegits multimèdia (imatges i vídeos principalment) era molt complexa amb les primeres connexions a la xarxa, molt lentes, inestables i amb un alt cos de connexió. A poc a poc, però, amb l’abaratiment de la connexió a la xarxa i l’augment de la velocitat d’aquesta la gran majoria de revistes importants s’han desplaçat a la xarxa, de manera que ofereixen contingut en línia, actualitzat i accessible des de qualsevol dispositiu digital.
Així, tot i que encara podem trobar-nos casos en què els articles són molt llargs, o de lectura feixuga, i podem descarregar el contingut d’una publicació (generalment en PDF), en la majoria dels casos, sia amb un gestor de continguts propi (CMS, del qual parlarem posteriorment) o amb algun dels portals de publicació en línia, com Google Play Quiosc, el contingut d’una revista digital estarà disponible en línia i, per tant, usarà eines i llenguatges propis de la web.
Formats i opcions per a les revistes digitals
Tal com hem dit, aquí el procés d’elecció serà molt més senzill. Cal plantejar dues consideracions inicials a l’hora de prendre la decisió sobre el format o l’entorn en què publicar una revista digital:
- Determinar si volem publicar el contingut directament en línia, amb una web o un gestor de continguts, o si volem que estigui disponible per a descàrrega i lectura fora de línia. Aquesta decisió és crucial perquè les aproximacions tècniques són molt diferents en cada cas. Si necessitem un arxiu de descàrrega, i aquesta és l’única via en què oferirem el contingut, haurem d’usar programari que ens permeti encapsular el contingut en un sol arxiu descarregable i llegible per la majoria de sistemes operatius actuals. Si, al contrari, publiquem el contingut en línia, usarem programari per a la web que ens ajudi a construir un portal accessible i disponible a la xarxa.
- Determinar, en funció del contingut sobre el qual versi la revista, quin és l’entorn tècnic que encaixa millor amb l’objectiu de la publicació. Prendrem aquesta decisió tenint en compte si la publicació pot ser reflowable, i adaptar-se a la mida de la pantalla i el programari lector modificant la ubicació dels elements els uns respecte dels altres, o si, al contrari, necessitem una posició i relació fixa entre el text i les imatges per a transmetre correctament el missatge (fixed layout).
En la majoria dels casos, la resposta de les dues preguntes anteriors ens portarà directament a l’ús dels llenguatges web i a entorns de programari pensats per a treballar amb continguts en línia.
Vegem a continuació les opcions més habituals per a crear revistes digitals. En aquest cas, però, tot i que mantenim la nomenclatura de formats, veurem ràpidament que algunes de les opcions no són formats sinó aplicacions informàtiques.