7.1. La relació indissociable entre format, objecte i model de negoci
En l’apartat 2 «Producció editorial digital: objectes, formats i eines» hem insistit molt que l’ecosistema actual ens ofereix moltes opcions diferents, tant a l’hora de crear un objecte editorial digital com a l’hora de publicar-lo comercialitzar-lo a la xarxa.
Hem definit un ecosistema en què les decisions que prenguem quan escollim un objecte o un altre, un format o un altre, un programari, determinaran de manera molt significativa les opcions que tindrem per a publicar i comercialitzar un producte editorial. En aquest cas, a diferència d’altres sectors relacionats amb la creació de continguts (àudio, vídeo, etc.), el procés tècnic que haguem seguit per a crear l’objecte editorial determinarà les possibilitats comercials o, en tot cas, la feina extra que haurem de fer per a poder-hi accedir.
Sempre podrem transformar el nostre objecte en altres formats, o modificar-ne la constitució tècnica per adaptar-la a determinats requisits formals que les plataformes de publicació digital ens exigeixen, però si no hem tingut en compte, a priori, quines plataformes de publicació volem usar i quins són els formats que usen aquestes, el procés pot ser molt més llarg i tediós.
El mapa d’opcions de negoci per a la producció editorial digital està fortament relacionat amb els característiques tècniques de cada objecte digital, el seu format i els llenguatges informàtics que s’hagin usat per a crear-lo.
Si bé és cert que hi ha opcions que són universals, en les quals podem escollir comercialitzar qualsevol contingut digital independentment del seu format, són menors i prenen al creador una gran part de la capacitat de modificar i intervenir en la visualització final del producte.
Si hom vol oferir continguts actualitzables permanentment, per exemple, és poc realista pensar que l’usuari descarregarà periòdicament d’un servidor les noves versions a mesura que aquestes estiguin disponibles i, per tant, haurem d’intentar oferir un contingut en línia en què l’actualització del contingut és pugui fer automàticament. En aquest cas necessitarem que el contingut pugui ser mostrat a la xarxa i que, per tant, usi els llenguatges per a la web o formats que prenen com a referència aquests llenguatges, com el format EPUB.
La definició i classificació de les diferents opcions comercials disponibles no és senzilla, i s’esdevé en un entorn en què les fronteres conceptuals es desdibuixen donant lloc a productes i solucions híbrids. No obstant això, plantejarem les característiques bàsiques de cada un dels models possibles per a ser capaços d’entendre quines són els possibilitats per a comercialitzar un producte editorial digital.
I ho farem des d’una òptica que pretén abastar des dels models actualment en ús, els més populars, fins als de recent implantació i que es basin en l’evolució de les tecnologies per a la web. La tendència a la publicació digital en línia és un fet en tots els sectors digitals, com ja hem dit, i en aquest procés s’han generat un conjunt de noves oportunitats per a catalogar, indexar, manipular i visualitzar els continguts editorials digitals.
La publicació digital en línea no deixa de banda els models clàssics de publicació i comercialització editorial, sinó que a la remediació dels models analògics s’afegeixen noves opcions digitals que aprofiten els canvis tecnològics i l’evolució dels llenguatges web per a maximitzar la difusió dels continguts, alhora que es defineix un ecosistema comercial factible, flexible i amb capacitat d’adaptar-se a les demandes dels «nous» lectors.
Classificarem els diferents models de negoci per a les publicacions digitals en dos grans grups. En primer lloc, el que anomenem models clàssics, perquè són «traduccions» digitals dels models de negoci convencionals, i, en segon lloc, els nous models digitals.
Models de negoci
Si analitzem amb detall els diferents models ens adonarem que, en realitat, la majoria de les opcions digitals són relectures, noves interpretacions, dels models analògics convencionals. No s’inventen nous mitjans i nous models del no-res, sinó que es transformen els antics tenint en compte les noves característiques i possibilitats digitals.
La classificació que presentem és una diferenciació conceptual que es basa en el fet que els models digitals no eren possibles, o eren molt difícils d’aplicar, en l’entorn analògic anterior.
Models clàssics | Models digitals |
---|---|
|
|