6.8. Propietat intel·lectual
6.8.2. El dret a citar
Afortunadament, hi ha una manera en què podem utilitzar material d’altres creadors encara que estigui protegit per drets d’autor. Es tracta del dret a citar. Aquest dret és molt clar en la lletra impresa. Un investigador està escrivint un llibre, per exemple, sobre la història d’internet. Aquest investigador ha llegit, en un llibre de Tim O’Reilly publicat aquest mateix any, una sèrie d’idees sobre l’origen d’internet amb les quals no està d’acord (o sí que ho està). Doncs, bé, aquest investigador té tot el dret del món a citar el text de Tim O’Reilly sense haver-li de pagar res i ni tan sols demanar-li permís. Si el llibre de l’investigador es ven, els cànons són per a l’autor, i Tim O’Reilly no en rep ni un cèntim. El mateix succeeix amb els resums. Si un crític redacta un resum del Marcià, el copyright d’aquest resum és del crític i no d’Andy Weir, l’autor de la novel·la.
En el món audiovisual les coses no són tan clares. Usos molt específics, com reproduir Els gira-sols de Van Gogh si un està escrivint un estudi de pintura holandesa contemporània, és permès; o reproduir uns fotogrames de Blade runner, de Ridley Scott, si es fa una recerca sobre el cinema de ciència-ficció, també, però a partir d’aquí les fronteres es fan borroses. Tot dependrà finalment de si hi ha ànim de lucre en el nostre projecte, quants diners estem hi guanyant i quin ús estem fent de les imatges.
Per exemple, Mattel té una escrupolosa política de protecció de la seva nina Barbie i amenaça amb accions legals qualsevol persona que faci un ús irònic o llibertí de la nina.
Com que un vídeo probablement inclourà també sons, necessitem ser doblement acurats a l’hora de comprovar que no estem traspassant la propietat intel·lectual de ningú. Potser el vídeo casolà o de domini públic que hem trobat a la xarxa té una banda sonora propietària i quan el pugem a una xarxa de distribució com YouTube un dia es queda de sobte sense so perquè el propietari ha descobert la nostra violació de la propietat intel·lectual.
Val la pena assegurar-se que treballem amb material realment lliure, tant per professionalitat com per a evitar-nos problemes. Una bona opció és utilitzar el cercador de Creative Commons, que té una impressionant base de dades de vídeos lliures. Un cercador alternatiu és SpinXpress.
Aprofiteu-vos també de repositoris com Archive, on sabeu segur que tots els vídeos que hi ha no tenen problemes de drets.