6.3. Formats de vídeo
6.3.4. Resum: quin format hauria d’usar?
A diferència del que s’ha explicat fins ara, aquesta vegada hem de dur a terme dues seleccions: de contenidor i de còdec.
Pel que fa al contenidor, podríem dir que les opcions més rellevants són MP4 i MKV. MKV és obert mentre que MP4 és propietari, però MP4 és una plataforma més universal que MKV, encara que cada vegada més usuaris, per raons diverses, tenen els seus ordinadors preparats per a rebre’l.
D’altra banda, visualitzar MKV esdevé molt complex en maquinari dissenyat per evitar productes pirates, com l’iPad, Apple TV o l’Xbox 360, així que si pensem que el nostre material hauria de ser visualizable aquí és millor utilitzar MP4.
Si teniu en el cap una distribució comercial i us preocupa que la vostra obra caigui en mans de pirates, podeu optar per M4V (usuaris d’Apple) o ASF (de Windows) per a poder incloure així algun tipus de DRM, encara que recordeu que totes aquestes proteccions poden ser desactivades finalment.
Pel que fa al còdec, l’opció més segura és H.264: ofereix una molt bona qualitat, una gran capacitat de compressió, i la immensa majoria de maquinari està preparat per a llegir-lo. Si voleu treballar amb una qualitat superior, H.265 serà la vostra millor opció, encara que podeu perdre usuaris que encara no disposin del còdec. Les alternatives obertes X264 i X265, encara que no tan esteses, són la vostra alternativa en obert.
Si esteu creant vídeo per a ser inclòs en una pàgina web en HTML 5, MP4 és l’única opció que tots els navegadors accepten per defecte. WebM i Ogg són natius en Chrome, Firefox i Opera, però segurament necessitareu algun tipus de connector per a utilitzar-los en Safari o Internet Explorer.