7.3. Nous models digitals
7.3.4. Model d’accés lliure (Open Access)
El model d’accés lliure és probablement el més difícil d’entendre com a model comercial. És cert que oferir l’accés de manera lliure i gratuïta a un producte ens allunya de les estratègies de negoci convencionals: no cobrarem un preu per un producte, ni una subscripció mensual ni micropagaments als usuaris per accedir a funcionalitats o contingut extra.
La Viquipèdia ens diu que l’accés obert o open access es basa en el fet que l’usuari pot llegir, descarregar, copiar, manipular i distribuir el contingut sense cap restricció. És un concepte molt habitual en la tecnologia digital (per exemple, en programari de codi obert o open-source software), molt usat en el sector dels sistemes operatius, l’accés a grans conjunts de dades, la literatura científica, el programari. Així, grans protagonistes del sector informàtic com les distribucions del sistema operatiu Linux es basen en aquesta filosofia. En el cas de l’accés a continguts també l’anomenem open access i els principis en què es basa són els mateixos.
És difícil trobar agents del sector editorial que ofereixin accés lliure als seus continguts sense restriccions ni limitacions, i aquest model acostuma a formar part de l’estratègia de semipagament, és a dir, oferim al lector l’accés lliure a una part reduïda del catàleg mentre que mantenim la resta en opcions de pagament, sia per exemplar o per subscripció.
Hi ha diferents iniciatives relacionades amb l’accés lliure que pretenen desenvolupar models mixtos en què és l’autor qui determina què es pot fer i què no amb un producte, i quins són els drets que vol mantenir i quins són cedits a la comunitat.
La més coneguda és Creative Commons, que proposa llicències d’ús lliure en què l’autor defineix l’abast del copyright a què s’ha de sotmetre un producte o una obra. En aquest cas l’autor pot decidir mantenir determinats drets, per exemple, no comercialitzar el producte, o obrir totalment el contingut perquè sigui usat, manipulat i distribuït sense restriccions.
Aquest tipus d’accés lliure al contingut dificulta les formes d’obtenció de beneficis per la venda directa d’un producte, i s’acostuma a complementar amb altres opcions de participació dels usuaris que col·laboren desinteressadament a promocionar un producte o que fan donacions per a assegurar-ne la continuïtat.
Les donacions (altrament conegudes com pay-what-you-want) han esdevingut un complement força habitual per a garantir un cert retorn econòmic en productes o iniciatives que s’ofereixen gratuïtament. L’usuari decideix, un cop ha accedit a un contingut, quin és el preu que li vol donar i paga en conseqüència. Algunes entitats del món de l’art han tingut iniciatives similars obrint les portes dels museus de manera gratuïta a tothom i esperant que l’usuari, a posteriori, pagui en funció del seu nivell de conformitat amb l’experiència viscuda. Són models de resultats molt heterogenis i que acostumen a funcionar millor en projectes socials o que tenen algun component d’actuació desinteressada.
Altres opcions per a poder rendibilitzar un accés obert passen per fer pagar als autors que escriuen en una determinada publicació i oferir-los a canvi un gran públic lector o la possibilitat de donar a conèixer la seva feina. Aquest model funciona en publicacions d’un cert renom en què els autors tenen interès en publicar perquè això els obra després altres portes.