5.1. Ecosistema de l’àudio en un entorn digital
La veu, la música, els sons de la naturalesa, els sorolls de tot tipus són eines molt potents per a transmetre continguts, però cal emprar-les de manera acurada. Al contrari de la imatge, davant la qual podem desviar simplement la mirada i desapareix, el so és molt més invasor, de manera que hem de ser molt més acurats a l’hora d’utilitzar-lo en un projecte transmèdia. Com ocorria amb la imatge, és necessari primer que pensem minuciosament quin és el missatge que volem transmetre, a quin públic va dirigit, quin serà el mitjà sobre el qual s’organitzaran els sons i quin és el model de negoci darrere el nostre projecte.
Les qüestions tècniques amb l’àudio són realment importants. Una conferència o podcast gravat a baixa resolució, amb soroll de fons i la veu del conferenciant que puja o baixa de volum en funció de si està més o menys a prop del micròfon, són una fórmula gairebé segura de perdre el nostre públic. D’aquí la importància de disposar de bon material d’enregistrament i saber com utilitzar-lo. També és al nostre abast la possibilitat de generar sons sintètics amb l’ajuda de programari, i la capacitat de convertir dades i altres mitjans en so, de manera que podem crear des de projectes informatius fins a experiments artístics conceptuals.
Per a editar, ens enfoquem en Audacity, que és un programa lliure, molt fàcil d’usar i amb moltes possibilitats, però també comentarem alternatives.
Com en el cas de la imatge, disposem de xarxes socials especialitzades en tot tipus de sons i repositoris per a accedir a tot tipus de projectes d’àudio i distribuir-los, encara que hem de treballar sempre des de paràmetres respectuosos amb la propietat intel·lectual.
Emocions, teories, experiments… El so és un aliat molt poderós per a explicar històries i arribar a la nostra audiència. Per a utilitzar-lo bé, és necessari que coneguem amb cert detall els diferents formats d’àudio disponibles i les seves característiques.
Comunicar amb àudio. Reptes a resoldre
Tot el que expliquem sobre les imatges s’aplica igual de bé a l’àudio. Que disposem d’una fantàstica biblioteca d’efectes de so —o de bandes sonores lliures de drets— no significa que hàgim d’incloure-les necessàriament en el nostre projecte transmèdia. Primer hem de preguntar-nos què volem comunicar, a quin públic ens volem dirigir, i pensar en quin mitjà volem arribar al públic.
Tal com hem dit en parlar d’imatges, la decisió que té més efecte en l’elecció del format final és el mitjà amb què arribarem al nostre públic. El punt clau d’aquesta decisió és el treball fora de línia enfront del treball en línia. Si volem que el nostre projecte transmèdia amb àudio sigui descarregable des de la web, haurem d’incloure algun tipus de compressió rellevant perquè la descàrrega sigui senzilla. Si treballem fora de línia, serà molt millor generar fitxers més pesants però que siguin al més fidels possible a l’original.
Insistim que la decisió del mitjà no la pugueu prendre aïlladament. És una cosa que sorgeix de contestar les preguntes sobre quins continguts voleu alliberar i a quins públic voleu arribar. Si el vostre objectiu és crear una col·lecció de música clàssica d’alta qualitat per a melòmans exigents, el més raonable serà crear un projecte fora de línia d’alta definició, encara que penseu que si la pugeu al vostre web arribareu a molta més gent.
El model de negoci també és rellevant sempre. Per no repetir-nos, donem per bo el que hem dit anteriorment de les imatges, i en l’apartat dedicat al vídeo donarem més detalls del model econòmic de finançament col·lectiu.