4.2. Comunicar amb imatges. Reptes a resoldre
4.2.5. Per què necessitem algorismes de compressió?
Els diferents formats d’imatge que descriurem en l’apartat següent són el resultat d’utilitzar diverses tècniques i estils de compressió de fitxers. Aquestes tècniques i estils busquen millorar la velocitat amb què una imatge apareixerà en la nostra pantalla i l’espai que ocuparà en un disc dur.
Un fitxer no comprimit és aquell al qual no s’ha aplicat cap tipus de reducció de mida i els bytes que el componen són els mateixos que componien la imatge original.
Aquesta manera d’emmagatzemar informació es descriu de vegades com raw (crua), perquè les dades originals no han sofert cap tipus de «cocció» que les transformi.
En principi l’ideal seria no modificar gens les dades. Un text, com un poema o un programa d’ordinador, es tendeix a emmagatzemar de manera no comprimida, ja que la pèrdua d’una sola paraula podria donar una incomprensió del poema o un error en l’execució del programa. A part d’això, ocupen tan poc espai que tampoc no tindria molt sentit comprimir-los.
No obstant això, com acabem de dir, moltes vegades ens interessa, per qüestions d’emmagatzematge i/o velocitat, disposar de fitxers amb una grandària més petita. A l’hora de localitzar l’avatar d’un amic nostre en un canal de continguts de Twitter o veure un vídeo del nostre grup favorit en el mòbil, ens podem acontentar amb una versió aproximada encara que perdem matisos. D’aquí la importància dels mecanismes de compressió.