1.5. Públic objectiu, vies de distribució i possibles models de negoci
1.5.2. Opcions per a publicar i distribuir un producte editorial
Totes les vies de distribució que plantejarem donen per suposat que el contingut es distribuirà i estarà disponible en línia. Aquesta consideració pot semblar a priori fora de lloc en l’estat actual de la tecnologia i els dispositius mòbils, però, en vista d’algunes iniciatives que pretenen recuperar l’objecte físic com a contenidor d’un objecte digital per a distribuir continguts, no sobra recordar que, tot i que puguem afegir una capa extra entre la xarxa i el lector la informació, el contingut s’emmagatzemarà i es distribuirà per la xarxa.
Totes les opcions que tindrem hauran de passar, necessàriament, per ubicar l’objecte produït en un servidor en línia propi o extern.
Per a publicar i distribuir continguts digitals editorials, podem accedir a dos grans grups d’opcions:
- Crear una pàgina web pròpia o un portal i distribuir nosaltres mateixos el contingut. En aquest cas, mentre produïm un arxiu que sigui descarregable (el pes del qual no el faci inaccessible i que tingui un format mínimament popular) no haurem de complir cap requisit tècnic per a poder publicar el nostre contingut, sia en format web directament o usant algun dels formats digitals per a publicacions que tenim disponibles.
- Accedir a diferents portals en línia, que ens permeten, a canvi d’un percentatge dels beneficis i de complir els requisits tècnics que ens demanen (format, llenguatges, etc.), publicar el nostre contingut i fer-lo accessible als seus clients, deslocalitzant en aquest cas el procés de distribució i cobrament del producte, que serà responsabilitat del portal. Són plataformes tan conegudes com Google Books, Amazon Kindle o Apple Store.
Si tenim en compte l’esforç dut a terme pel consorci gestor dels estàndards per a la web (W3C) per a acostar la publicació digital als llenguatges web estàndards i construir un ecosistema digital apte per a recollir, emmagatzemar i processar tots els objectes digitals publicables (tot el corpus digital del coneixement), i la facilitat d’implementació d’aquests acompanyada de la no necessitat d’inversió en la compra de llenguatges o llicències, ens adonarem ràpidament que el futur de la publicació editorial digital està a la xarxa, i el de la construcció dels continguts en els llenguatges i formats estàndards.
Els llenguatges per a la web són llenguatges pensats per a definir estructures de continguts, i la marcació semàntica en què es basen permet crear publicacions digitals amb l’estructura i la metainformació suficient perquè el sistema lector entengui quin és el paper de cada element del codi.
No obstant això, la conjuntura tecnològica encara no ha evolucionat prou perquè puguem garantir un accés universal a la xarxa, ni perquè aquest accés sigui prou efectiu de manera que l’accés a continguts en línia no sigui una quimera que provoqui el desinterès o la desídia. Hi ha moltes zones sense cobertura d’internet, d’altres en què les velocitats de connexió responen a estàndards d’altres èpoques, etc. Per tant, tot i que la tendència general sigui cap al contingut permanentment en línia, no és encara realista publicar llibres digitals i revistes només disponibles en línia i sense una possibilitat de descàrrega que permetin llegir-los independentment de la ubicació geogràfica del lector i la seva connectivitat.
Per tant, els portals per a distribuir continguts en format d’arxiu descarregable, o la distribució d’aquests arxius en portals propis, tenen encara un llarg recorregut per endavant.
La diferència clau entre aquestes dues opcions, que no són exclusives entre elles, rau en dos aspectes importants:
- La llibertat d’elecció del format de distribució amb la necessitat de crear i gestionar un portal propi (gestió d’usuaris, pagaments, manteniment del sistema, etc.).
- Les eines de creació amb la necessitat d’acceptar els requisits tècnics per al format de sortida, i les eines de creació per a cedir un percentatge dels beneficis al propietari del portal.
Evidentment, en molts casos, i també a canvi d’un cost extra en la quota del portal, podrem accedir a diferents opcions simultànies i vendre un producte a la nostra pàgina web alhora que el pugem a un portal com Amazon o Google Books. Però, tot i que la decisió pot semblar fàcil de prendre, hi ha moltes consideracions, detalls, característiques i procediments a tenir en compte en cada cas, que detallarem en les seccions sobre les plataformes de publicació i els models de negoci.
L’elecció del portal de distribució del nostre producte condicionarà, de manera significativa, l’elecció del format i les eines de creació de l’objecte.
La conversió entre formats no és efectiva en la majoria dels casos i, si no determinem quines necessitats finals tindrem per a planificar un procés de creació que ens proporcioni un producte que encaixi amb els requisits tècnics que ens exigeix la via de distribució escollida, ens trobarem amb la necessitat de dedicar un gran volum de temps extra per a canviar de format o adaptar el contingut.