4.7. Ús correcte de les imatges en un projecte transmèdia
4.7.3. Qüestions retòriques
Afortunadament, l’ús de gràfics no ha de limitar-se a oferir dades mitjançant visualitzacions.
Hi ha l’aspecte de la retòrica, és a dir, com arribem al cor, a les emocions, del nostre públic i aconseguim atreure’l cap a la nostra posició, o compartir el nostre rebuig amb alguna proposta que considerem equivocada.
És important que les imatges que utilitzem estiguin connectades d’alguna manera amb la proposta que estem construint en el nostre projecte transmèdia. No hi ha límit en les diferents maneres en què una imatge pot utilitzar-se, però tampoc no serà sobrer apuntar alguns usos comuns:
- L’ús més comú és potenciar l’emoció que volem establir en un moment concret del nostre projecte transmèdia: alegria, tristesa, solitud, repugnància, ira, avorriment, quedaran potenciades per la imatge d’un esdeveniment associat a aquestes emocions o simplement per un rostre que mostri aquest estat d’ànim.
- Una imatge pot funcionar com a metàfora d’un concepte abstracte: Goethe o Beethoven són il·lustracions comunes quan parlem del «geni romàntic»; una cosa tan abstracta com el concepte de «considerar la perspectiva de l’autor» es pot il·lustrar amb una fotografia de Las Meninas de Velázquez.
- De vegades només volem cridar l’atenció del nostre possible públic i posarem una imatge provocativa, estranya, inusual, agressiva. Tant per raons ètiques com per a demostrar professionalitat, recomanem evitar la temptació de posar imatges impactants o de tipus sexual simplement per a atreure públic que després descobreix que la nostra proposta no té res a veure amb la imatge en qüestió. Deixem que els ciberhams s’enfonsin al fons del mar i intentem pujar el nivell de la discussió i les propostes.