4.2. Comunicar amb imatges. Reptes a resoldre
4.2.4. Quin model de negoci hi ha darrere d’aquests continguts?
No fa falta ser un emprenededor a l’Elon Musk per a tenir un model de negoci associat al nostre projecte transmèdia.
Quan parlem de model de negoci simplement ens preguntem per la sostenibilitat del nostre projecte com a creadors digitals.
Crear un projecte de comunicació transmèdia interessant i rellevant requereix com a mínim una despesa de temps, temps que no podem dedicar a una altra cosa. I, inevitablement, apareixeran altres despeses: emmagatzematge web, impressió, encàrrec de diagrames o il·lustracions…
Potser pensem que el projecte no té una altra funció que divertir-nos i ensenyar-nos alguna cosa sobre la creació de projectes transmèdia. Cap problema, aquest és el nostre model de negoci.
Una altra possibilitat és situar-nos en el model de l’economia de l’atenció. Oferim propostes de comunicació gratis i de qualitat amb l’esperança que el nostre treball ens converteixi en una persona coneguda i puguem guanyar-nos la vida com a creadors digitals. Tampoc no és una idea tan boja. El Marcià, el best-seller d’Andy Weir després convertit en pel·lícula, va començar com una novel·la per entregues en un blog.
Però també podem pensar a monetitzar directament el nostre projecte. L’opció més senzilla és incloure anuncis en el nostre projecte i cobrar un petit preu per clic. També podem buscar un distribuïdor que difongui el nostre projecte de manera professional, o confiar en les nostres capacitats a les xarxes socials i distribuir-lo nosaltres mateixos. Si el pla és crear un contingut estable podem establir algun tipus de model de subscripció o un sistema de semipagament.
Si no estem segurs de si el nostre projecte crearà suficient interès per a obtenir un finançament que el faci sostenible, podem provar algunes de les desenes de plataformes de finançament col·lectiu que un pot trobar a internet ara mateix i buscar finançament.
En l’apartat 6.2.4 «El finançament col·lectiu pas a pas» donem més detalls sobre com organitzar una campanya així.
La qualitat de les nostres imatges haurà de reflectir el model econòmic que hem escollit. És acceptable utilitzat imatges a baixa resolució capturades directament de la web i sense citar l’autor si el nostre objectiu és simplement xerrar amb els nostres amics, però no podem esperar que algú pagui per alguna cosa feta d’una manera tan poc professional.
De la mateixa manera, un PDF que un es descarrega gratuïtament mentre evita un parell de bàners pot tenir imatges de baixa resolució, però no us estranyi, després d’anunciar a so de bombo i platerets a Kickstarter un excel·lent llibre de fotografies de paisatge, tenir clients indignats en descobrir que aquestes suposades «excel·lents fotografies» tenen una resolució pobra i tan sols 256 colors.