2. Producció editorial digital: objectes, formats i eines

2.3. Revistes digitals

2.3.5. Revistes en format aplicació

Publicació d’exemple pageflip.io
Figura 10. Publicació d’exemple pageflip.io

Tenim a disposició diferents aplicacions per a crear el que se sol anomenar flipbooks, aplicacions que empaqueten un contingut en un marc autoexecutable que permet crear efectes i transicions interessants, i usar recursos de programació i visualització més difícils en altres formats. Aquestes aplicacions, després d’usar un assistent WYSIWYG (what you see is what you get), ens proporcionaran un arxiu descarregable, o d’execució en línia, que recollirà el contingut de la nostra revista.

El problema aquí és que els sistemes informàtics no podran indexar aquest contingut, ni manipular-lo, ni capturar les metadades del contingut o el marcatge semàntic (en molts casos inexistent). Per tant, serà un contingut opac per a altres sistemes informàtics i aquesta opacitat és clarament poc eficient ateses les característiques de present i futur que hem plantejat per a l’ecosistema digital editorial.

Les aplicacions informàtiques, generalment, sobretot si són natives, passen per un procés de compilació que fa que el seu codi i el contingut que les formen quedin inaccessible per a altres sistemes, i no per un procés complex de descompilació. És cert, però, que les darreres versions d’aquest tipus de propostes han començat a usar HTML 5 (llenguatge web) per a crear-les, de manera que fan el contingut més accessible i amb un marcatge semàntic més sostenible. Tot i així, el treball sobre assistents, i la necessitat d’usar llenguatges de programació com JavaScript per a moltes funcionalitats, creen un codi molt més complex que el que obtenim amb els llenguatges de marcatge semàntic i l’ús de formats com EPUB.