1.4. Quin és l’objecte digital que recollirà la proposta?
En segon lloc, per a determinar l’objecte digital a desenvolupar, hi ha dos aspectes clau:
- La tipologia del contingut, aspecte més important.
- L’elecció sobre si volem oferir un producte en línia (publicat a la xarxa, ubicat en un servidor, etc.) o contingut descarregable en un format d’arxiu determinat que, posteriorment, obrirem amb algun programari lector.
Pel que fa a la tipologia del contingut, no podem tractar de la mateixa manera un contingut purament textual, en el qual el redimensionament de l’objecte no condicionarà el resultat final, que un de centrat totalment en les imatges, en el qual necessitem un disseny que no admeti modificacions que puguin alterar el resultat visual. És per això que trobarem grans diferències entre l’edició del contingut textual —amb algunes imatges suplementàries si es vol—, totalment adaptable i molt apte per a la variabilitat digital, i les publicacions en què el disseny, la col·locació de les imatges respecte al text o la seva convivència en un mateix espai visual determinen la transmissió del missatge.
En el primer cas haurem de prioritzar la màxima compatibilitat del contingut, usant els formats, les eines i els llenguatges que ens permetin produir un contingut multidispositiu, multisistema i, sobretot, amb una alta capacitat de resposta davant els canvis en el marc de visualització (zooms, variacions dels marges, de la mida de la pantalla, de la tipologia, etc.). En el segon cas, haurem de buscar solucions adaptables a l’entorn actual que ens permetin garantir, en la mesura del possible, que la proporcionalitat i la posició del text respecte a les imatges es mantenen, encara que hi hagi modificacions en l’entorn reproductiu.
En el cas del contingut textual pur, sigui aquest en format llibre o revista, ens adonarem que la prioritat és que aquest contingut sigui llegible en la majoria de dispositius digitals i responsiu a la presa de decisions de l’usuari/lector. Els llibres digitals, per exemple, són llegits amb dispositius de tinta electrònica, però també amb tauletes digitals i telèfons intel·ligents; per tant, quan l’usuari accedeixi al contingut ho farà des de dispositius diferents, amb mides de pantalla diferents, sistemes operatius diferents, programari diferent, etc. Tal com passa amb les pàgines web, aquesta multiplicitat en l’accés requerirà que la nostra oferta final permeti que el contingut sigui adaptable, capaç de transformar-se en vista d’un canvi en les variables de l’entorn reproductiu.
En la majoria dels casos, l’única via per a obtenir aquesta adaptabilitat del contingut passa per l’ús dels llenguatges per a la web (HTML i CSS principalment), que no solament garanteixen un disseny adaptable si s’usen correctament, sinó que ens aporten eines molt útils per a marcar semànticament els continguts, fet indispensable per a l’evolució del corpus del coneixement digital i la catalogació, compartició i gestió de la informació a la xarxa. Com veurem posteriorment, els formats que permeten obtenir els avantatges del disseny adaptable, multisistema i multidispositiu, tot i tenir noms diferents i processos de creació diferents, comparteixen tots el fet d’estar basats en els llenguatges web.
La diferència entre el tractament del contingut purament textual i aquell en què els recursos gràfics o audiovisuals són protagonistes afecta el desenvolupament de qualsevol producció editorial digital, si bé és cert que aquest fet és més o menys significatiu en funció de la resposta que donem a la segona qüestió que plantejàvem:
si el contingut que oferim estarà disponible en línia o no.
En el cas del contingut en línia, com veurem posteriorment, les opcions disponibles per a publicar continguts són més limitades pel que fa als formats i els llenguatges per a la publicació editorial. L’ús d’HTML i CSS com a llenguatges de referència fa que sigui molt més senzill oferir diferents opcions de visualització del contingut adaptant-lo a les variables de l’entorn i provocant una resposta dinàmica d’aquest davant les peticions de l’usuari.
Com anirem veient al llarg del plantejament de la resolució dels reptes per a la producció editorial digital, haurem de prendre decisions en què intervindran diferents variables o condicionants que caldrà tenir en compte. Per tant, en molts casos, no es tracta d’un procés seqüencial entre reptes o dubtes a resoldre, sinó que aquests s’hauran de plantejar en paral·lel.
Vegem aquest repte ara en forma de preguntes que anirem responent al llarg dels punts que segueixen, quan definim els diferents objectes digitals possibles i les vies per a crear-los.
| Preguntes a realitzar-nos abans de concebre el contingut d’una publicació digital |
|---|
| El contingut a produir és purament textual, o amb un percentatge reduït de contingut gràfic o audiovisual que és suplementari?
O, al contrari, el contingut no textual és protagonista i central per a comunicar el missatge? Necessitem permetre algun grau d’intervenció per part del lector? És a dir: que aquest pugui modificar o alterar el contingut visualitzat (petites interaccions, animacions usables, etc.)? Necessitem que el contingut s’actualitzi periòdicament? És a dir, que estigui disponible en línia? O és contingut fix, que un cop entreguem al lector ja no actualitzarem més? Tot i tenir un objecte descarregable com a resultat, tenim la necessitat d’enllaçar a contingut en línia? De quin tipus? |