1.2. Cal·ligrafia
1.2.2. La minúscula carolina
Després de la caiguda de l’Imperi Romà al segle v, Europa occidental es converteix en un munt de regions aïllades que no tenen la necessitat de comunicar-se. Aquesta falta d’informació creuada va derivar en diferents evolucions de les formes de les lletres a cada territori, igual que va ocórrer amb els idiomes.
L’any 800, l’emperador Carlemany va envair gairebé tot Europa occidental. Conscient del valor del text com a difusor d’idees i com a instrument de governabilitat, va encarregar a un acadèmic la creació d’una nova escriptura basada en la uncial romana original. L’objectiu era que totes les nacions se sentissin còmodes amb les noves formes de les lletres, però que a més els resultessin fàcils de llegir i escriure.
Les lletres minúscules del nostre alfabet llatí actual provenen de la minúscula carolina, també coneguda com a fundacional.
