4. Tipografia digital

4.6. Com es dissenya una font digital

4.6.5. Espaiat

L’espaiat i l’interlletratge són els últims passos en el procés de disseny d’una tipografia.

Si bé l’espaiat dels caràcters és al final una qüestió de sensibilitat, ja que no hi ha cap fórmula o procediment que ens garanteixi uns resultats òptims de manera automàtica, sí que és possible fixar un «punt de partida» des del qual aconseguir uns mínims que ens aportin un nivell de qualitat acceptable.

Un pas inicial el podem trobar en el llibre Letters of credit, a view of type design, publicat el 1986, de Water Tracy. En aquest llibre Tracy dedica un capítol a mostrar-nos el mètode utilitzat en Linotype per dotar d’espais laterals o «proses» els caràcters; es tracta d’un pas inicial important, però hem d’anar amb compte a l’hora d’aplicar-lo de manera mecànica en les nostres creacions, ja que, depenent de les característiques de cada tipografia, els resultats poden no ser els esperats.

Comencem espaiant dos caràcters de caixa baixa, la n i la o. Les seves anatomies de rectes i corbes ens proporcionaran uns espais que ens serviran per a la majoria de les lletres.

Compondrem diverses línies amb diferents espaiats, tant del caràcter n de caixa baixa com del caràcter o de caixa baixa; seleccionarem la que ens sembli més equilibrada; una vegada que tinguem els espais d’ambdues lletres, compondrem una línia amb elles jugant amb l’espaiat fins que trobem el que més ens convenci.

Una vegada que tinguem els valors d’espaiat correcte a esquerra i dreta dels caràcters n i o per separat i entre ells, intentarem replicar aquests valors a la resta de glifs de l’alfabet. Serà tan senzill com analitzar quines lletres a esquerra i dreta tenen el mateix acabat en el disseny i aplicar-ho. En la imatge següent podem veure un exemple:

Aquest mètode el podem aplicar també als caràcters de caixa alta.