1. Cal·ligrafia i lettering

1.1. Introducció

La cal·ligrafia i el lettering (o retolació) estan experimentant des de fa temps un important renaixement. Totes dues disciplines fan referència a feines o a projectes vinculats amb les lletres, són objecte d’estudi i la seva pràctica suscita interès en una indústria creativa dominada pels ordinadors i les noves tecnologies.

No obstant això, continua existint confusió amb els significats d’aquests termes. En no poques ocasions hem vist treballs cal·ligràfics etiquetats com a lettering, tipografies script com a «fetes a mà» i altres casos similars. A vegades és més complicat diferenciar-los, sobretot si la imatge de la feina que trobem a internet és un resultat final digitalitzat. Intentarem aclarir les diferències entre aquestes dues formes de produir lletres.

Fem cal·ligrafia quan sostenim una eina d’escriptura i amb aquesta generem traços fonamentals de lletres. No importa quina eina sigui: pot ser un bolígraf, un retolador, una ploma d’oca, un pinzell o el nostre dit impregnat de pintura. De vegades, fins i tot podem escriure una paraula sencera amb un sol traç. Podem crear lletres formals, clàssiques o experimentals, però sempre parlarem d’escriure.  En aquesta disciplina, cada part significativa d’una lletra està delineada per un o més traços i no admet correccions. D’aquesta manera, cadascuna de les lletres és única, i, per norma general, l’autor d’una cal·ligrafia és la mateixa persona que l’escriu.

En canvi, en fer retolació (o lettering, en anglès), ens apropem més al gest de dibuixar. Estarem construint un signe alfabètic amb una eina de dibuix i per a això generarem tants traços com siguin necessaris amb la finalitat d’arribar a la forma exacta que desitgem. Aquí podem fer esbossos i correccions fins a obtenir el resultat que busquem. En general, el lettering aconsegueix formes més refinades i polides que la cal·ligrafia, que sol donar formes més crues. Si amb la cal·ligrafia es tracta d’escriure, amb el lettering es tracta de dibuixar.

La cal·ligrafia i el lettering estan més relacionats entre ells que amb la tipografia si tenim en compte que tots dos són processos manuals que produeixen resultats més càlids, humans i artesanals. Però cal no oblidar que les tipografies digitals que utilitzem actualment en els nostres ordinadors van ser dibuixades en algun moment del seu desenvolupament. El mateix succeeix amb la majoria de letterings, que estan basats en una peça cal·ligràfica que el dissenyador realitza per visualitzar la idea d’una manera més àgil.

És molt bona idea tenir nocions de cal·ligrafia abans d’endinsar-nos en el món del lettering, ja que cal disposar d’un cert coneixement de l’arquitectura de les lletres. I no hi ha millor manera de saber com emprar les proporcions, els pesos, l’estructura i els ritmes de les lletres dibuixades que practicant cal·ligrafia amb diferents eines.

En cal·ligrafia de vegades es pot observar la textura del paper a l’interior de les lletres, les variacions expressives dels traços i les imperfeccions en els acabats. Exemple de l’estil cal·ligràfic Chancery Italic, realitzat amb una ploma ampla en un angle de 45 graus.
En lettering, o retolació, el contorn de la lletra està molt més controlat. Logotip per a Yellow Images, de Sergey Shapiro.