4.4. Hinting
Un dels problemes més importants que presenten les tipografies quan s’apliquen en elements digitals —com una pàgina web, per exemple— és com es visualitzen en una pantalla, sobretot si les treballem en mides petites.
En tipografia digital tot el que veiem està format per píxels, això significa que quan veiem una font en pantalla, el que realment apreciem és una versió en baixa resolució de la font que tenim instal·lada en el nostre ordinador, una versió creada en mapa de bits que s’adapta el millor que pot als píxels de la pantalla.
Si aquesta adaptació no és del tot correcta, poden aparèixer algunes incorreccions com ara la desaparició d’alguns nexes entre astes i gràcies, la pèrdua de simetria, les diagonals irregulars o el desequilibri entre gruixos d’asta i de contraformes.
La solució per a una correcta visualització d’una font en qualsevol mena de navegador o element digital és el hinting.
Aquesta tècnica és indispensable per a qualsevol font que intenti funcionar en cossos petits i en dispositius de baixa resolució.
És un mètode per definir exactament quins píxels s’activen o es desactiven per crear el millor dibuix possible d’un caràcter.
Un hint és una instrucció matemàtica que s’agrega a una font amb la finalitat de modificar el dibuix dels caràcters en determinats cossos.
