3.5. Equilibri del paràgraf
Igual que en disseny, en general, hi ha algunes bones pràctiques en tipografia, però no són lleis infrangibles. Sovint aquestes bones pràctiques es materialitzen en forma de rangs numèrics que hauríem d’utilitzar (com hem vist per a la longitud de línia), però triar valors dins d’aquests rangs recomanats és una cosa que solament podem dominar amb temps i pràctica. L’ull necessita el seu temps per poder arribar a detectar aquestes subtils diferències i detalls que fan que un paràgraf funcioni millor que un altre.
Així doncs, no podem aportar valors definitius per al paràgraf perfecte perquè hi ha milions de combinacions vàlides. El que sí que podem fer és aportar alguns exemples que serviran d’ajuda a l’ull tipogràfic. En els exemples següents componem el text en Merriweather, una tipografia serif gratuïta i de codi obert, disponible a Google Fonts.
Aquesta primera composició de paràgraf és equilibrada, ja que hi ha un bon balanç entre mida de lletra, interlineat i amplada de línia. Veiem que la relació entre el cos de text (12 punts) i l’interlineat (19 punts) no és més petita que el 130 % ni més gran que el 170 %, que és el rang habitual recomanat. El mateix succeeix amb l’amplada de línia, que es troba dins del rang d’entre 45 i 75 caràcters.
En aquest cas les línies de text són massa llargues. Per arreglar-ho podríem reduir l’amplada de la caixa de text, o bé ampliar la mida del tipus i la interlínia. Cal destacar que la quantitat de caràcters dins d’una línia és de 92, que es troba fora del rang orientatiu (45-75).
El que falla en aquest paràgraf és l’espai entre línies, o interlineat. Com es pot observar, les línies del text comencen a desvincular-se les unes de les altres en excés. Milloraria si s’ampliés l’amplària de línia i la mida del tipus, encara que seria més senzill reduir l’espai entre línies. Es pot veure que el valor d’interlínia és un 200 % més gran que el del cos, un valor que és fora del rang recomanat (130 %-170 %).
Aquí la mida de la font és excessiva i l’interlineat massa ajustat per a l’amplada de línia que tenim. Per arreglar-ho, hauríem de reduir el cos del text, o bé augmentar l’interlineat i l’amplària de la columna. Si ens fixem en els valors, tant la relació entre la mida del text i l’interlineat com els caràcters per línia es troben fora dels rangs recomanats.
Conclusió
Els tres factors crucials a l’hora de maquetar un paràgraf perfectament equilibrat són: mida de la font, espai entre línies i amplada de línia. Cal recordar que els tres elements han de ser tractats alhora per aconseguir paràgrafs fàcils i còmodes de llegir.