3.4. Espai entre línies
Molts dissenyadors pensen en l’espai entre línies com una característica aïllada, així que tendeixen a ajustar-lo basant-se en el que els sembla correcte. Això provoca que, en moltes ocasions, l’espai entre línies (o interlineat) s’acabi disposant d’una manera poc meditada.
La veritat és que la longitud de línia afecta l’espai entre línies i viceversa. Com més llargues siguin les línies, més interlineat es requereix. La mida del tipus també afecta l’espai entre línies, així com el color i el gruix de la font. De fet, fins i tot el disseny de la tipografia és determinant a l’hora d’ajustar l’espai entre línies.
Gairebé tots els programes informàtics de disseny gràfic utilitzen un interlineat predeterminat del 120 % de la tipografia. És a dir, una tipografia a 10 punts es compon per defecte amb una interlínia de 12 punts, una lletra de 12 punts implica un espai entre línies de 14,4 punts, etc. Però no ens hem de conformar amb aquests valors ni donar-los per bons; de fet, en la majoria de casos, aquest 120 % és insuficient per a text corregut. Com a norma general, s’aplica entre un 130 i un 170 % d’interlineat.
De nou, com hem vist a l’apartat de la longitud de línies, no convé un espai entre línies molt ample ni molt estret. Un text compost amb una interlínia escassa incomoda l’ull perquè no el deixa respirar, de manera que pot perdre el fil amb facilitat. D’altra banda, un text compost amb una distància entre línies massa àmplia crea una estructura de franges que distreuen el lector del contingut.
L’interlineat en titulars mereix una atenció especial. Els títols solen ser molt més curts, de manera que necessiten menys espai entre línies perquè es percebin com un bloc i no com a línies independents. És molt habitual veure aquests casos en tota mena de publicacions i és perquè el tipògraf no ha modificat els valors predeterminats del seu programa.
Per exemple, en comparació amb altres llengües, en alemany hi ha moltes més paraules que s’escriuen amb la primera lletra en majúscula. Així que en aquest cas l’espai entre línies hauria de ser lleugerament superior a com ho configuraríem en anglès, per exemple. El mateix succeeix amb llengües amb una alta freqüència de caràcters amb accents diacrítics (ö, â, ž, ś).
Conclusió
L’espai entre línies té una importància cabdal a l’hora de maquetar textos ben equilibrats. Els aspectes que s’han de tenir en compte en ajustar l’interlineat són el disseny de la tipografia, la longitud de les línies i també l’idioma del text.