3.1. Com llegim
No llegim lletra per lletra, com fèiem quan érem petits i encara estàvem aprenent a llegir. Després d’aquesta època inicial d’aprenentatge, comencem a llegir paraula per paraula. Les paraules amb les quals ens hem familiaritzat s’emmagatzemen en el nostre cervell, així que llegir és bàsicament reconèixer siluetes de paraules. En el procés de lectura, els nostres ulls es mouen tan ràpidament d’esquerra a dreta que ni tan sols ens n’adonem. Aquests moviments oculars s’anomenen sacàdics. Després de llegir una línia de text, els nostres ulls prenen un breu respir fins que canvien el focus a la següent línia de text. Si fem les línies massa llargues, els ulls es cansaran aviat. Si deixem massa poc espai entre les línies, solament aconseguirem confondre’ns en canviar de línia.
La tipografia pot millorar la llegibilitat d’un text seguint els principis generals que han estat desenvolupats des de la primera màquina d’imprimir, cap al segle xv.
Un text ben compost és més fàcil de llegir perquè té tots aquests factors en compte. Per això, la mida del text, la longitud de línia i l’interlineat són tan importants; amb aquests tres factors podem modelar l’experiència de la lectura. Hi ha tipògrafs que fan això en llibres i dissenyadors gràfics que fan el mateix aplicant-ho a revistes, pàgines web i altres mitjans, però els principis sempre són els mateixos.
Conclusió
No és veritat que llegim lletra per lletra. Només ho fem quan estem aprenent a llegir, en la infància. Més endavant, ens acostumem a reconèixer formes de lletres i la lectura es realitza de manera més àgil, mitjançant moviments oculars ràpids denominats sacàdics.