4. Tipografia digital

4.2. Formats

4.2.1. Introducció

Els formats de lletra, també anomenats tipus de fonts, són una sèrie de fitxers que emmagatzemen tota una gamma de glifs (representacions gràfiques d’un o diversos caràcters) que permeten poder escriure tota mena de textos de qualsevol idioma.

En aquests arxius s’hi troben els caràcters de caixa alta (majúscules) i de caixa baixa (minúscules), els signes de puntuació (elements que delimiten les frases i els paràgrafs i estableixen jerarquia sintàctica), els números i els diacrítics (signes ortogràfics que serveixen per modificar el valor d’una lletra o d’un signe de representació fonètica).

Tècnicament, es tracta d’una seqüència de vectors delimitats per una sèrie de punts connectats entre si, dibuixant la forma d’una lletra, tant exterior (forma) com interior (contraforma).

Aquests formats es creen mitjançant programes o aplicacions especialitzats en què els caràcters són dibuixats digitalment per professionals experts seguint instruccions i paràmetres ja establerts.

Els formats tipogràfics són clau per a una llegibilitat correcta en els diferents suports tecnològics que ens podem trobar actualment, com ara els ordinadors de taula, els portàtils o els telèfons mòbils i les tauletes tàctils. També són imprescindibles per a una visualització adequada als diferents navegadors web, com Safari, Firefox o Google Chrome. Hi ha diversos formats tipogràfics, com TrueType, el que prefereix Windows, o PostScript, creat exclusivament per a Mac. Amb el temps han anat millorant i evolucionant fins al format actual, l’OpenType o el recent Variable OpenType.