2. Paraules
2.4. Llegibilitat
La finalitat de la composició de textos és aconseguir una lectura fàcil i contínua. Molts factors afecten la llegibilitat i tots són interdependents. Hi ha tantes variables que es fa difícil determinar un conjunt limitat de regles d’aplicació ràpida i segura. És possible fixar algunes pautes que ajudin a crear un text llegible, però el més important és aconseguir l’equilibri perfecte entre elles.
«Tot el que té importància en tipografia és una subtilesa» (Jan van Krimpen, 1892-1958).
És essencial tenir en compte la llegibilitat en la composició de textos continus. Els textos secundaris (titulars, destacats, anotacions, etc.) i de retolació permeten una versatilitat més gran en la selecció tipogràfica, atès que les condicions de lectura són diferents.
«De vegades se sacrifica la llegibilitat per a incrementar l’impacte» (Herb Lubalin, 1918-1981).
Disseny regularitzat contra decoratiu
Les lletres d’una tipografia amb disseny regularitzat solen tenir formes més obertes i clares que faciliten la lectura, mentre que un disseny més decoratiu té característiques poc usuals o estranyes que poden distreure el lector.
Figura 58
La tipografia Baskerville (figura 58 esquerra), creada per John Baskerville el 1757, es caracteritza per la seva gran delicadesa, elegància i claredat, i és molt apropiada per a llibres de text. Per contra, Harting (figura 58 dreta) té formes poc clares i desdibuixades.
Contrast i serifs
El contrast o diferència de gruix en els traços de les lletres produeix menys confusió al lector que els traços uniformes. Els serifs milloren el flux horitzontal de la vista al llarg de la línia. De fet, hi ha una preferència important pels tipus amb serif per a la composició de textos continus.
Figura 59
Una tipografia amb contrast en els traços i serifs, com Baskerville (figura 59 esquerra) és molt més llegible que una amb traços completament uniformes i sense serifs, com Futura (figura 59 dreta). Futura, dissenyada per Paul Renner el 1927, és un dels tipus de lletra més coneguts i utilitzats de les tipografies modernes i es caracteritza per estar basada en formes geomètriques, cosa que fa que les seves lletres es puguin confondre amb més facilitat (per exemple, la a amb la o).
Figura 60
Podem trobar tipografies lineals molt llegibles, com la Meta (figura 60 esquerra), dissenyada per Erik Spiekermann el 1991, perquè els seus traços tenen una mica de contrast i certes terminacions que funcionen gairebé com serifs. Mentre que altres tipografies amb serif, com la Bodoni (figura 60 dreta), poden ser menys llegibles perquè porten a l’extrem el contrast en els traços.
Caixa baixa contra caixa alta
Les formes més individualitzades de les lletres de caixa baixa són més llegibles. Les formes de la caixa alta tenen una alineació horitzontal uniforme que és difícil de llegir còmodament i el lector les recorda menys. La caixa alta s’ha de fer servir amb moderació en textos continus.
Figura 61
Sèrie o estil: eix, pes i contragrafisme
Les sèries o estils d’una tipografia ofereixen diferents nivells de llegibilitat. Les sèries cursiva o negreta poden ser molt útils per a contrastar o diferenciar determinats conceptes en un text, però no per a compondre tot un text seguit.
Figura 62
En general, la sèrie rodona o normal presenta la màxima llegibilitat (per exemple, Helvetica Neue 55 Roman de la figura 62). La cursiva perd llegibilitat per la inclinació de l’eix (per exemple, Helvetica Neue 56 Italic de la figura 62). El pes (gruix del traç) mitjà de la rodona és més llegible; si és massa prim, perd el seu contrast amb el fons (per exemple, Helvetica Neue 25 Ultra Light de la figura 62), mentre que si és molt gruixut, es redueix el contragrafisme i, per tant, les seves formes són menys obertes (per exemple, Helvetica Neue 95 Black de la figura 62). Passa el mateix amb les sèries condensades (per exemple, Helvetica Neue 57 Condensed de la figura 62).
Reproducció i mitjà
La qualitat de reproducció repercuteix directament sobre la llegibilitat (una impressió feble, un tipus sobre entintatge, papers amb textures rugoses, etc.). És fonamental tenir en compte el sistema de reproducció i el suport durant tot el procés de disseny.
A més, per a una bona tria de la tipografia, cal tenir en compte que gairebé totes les tipografies han estat dissenyades per a un mitjà determinat. Per exemple, Georgia és una tipografia dissenyada el 1993 per Matthew Carter per a Microsoft Corporation i està feta per a una claredat més bona en pantalla.
Les tipografies dissenyades per a sistemes d’impressió tradicionals estan pensades per a ser reproduïdes en alta resolució. La majoria tenen seriosos problemes de llegibilitat en cossos inferiors a 10 punts, ja que les seves formes no han estat concebudes per a ser reproduïdes en una pantalla de baixa resolució. En ser sotmeses a l’antialiàsing per a suavitzar l’escalonat dels traços, es torna indefinida i il·legible en grandària petita. En les tipografies concebudes per a pantalla cada traç i cada punt encaixa exactament en la seva trama de píxels.
Figura 63. Tècnica d’antialiàsing
Font: http://www.desarrolloweb.com/articulos/1675.php
Color i contrast
El contrast entre el color del text i el del fons és essencial per a una bona llegibilitat. La millor combinació és text negre sobre fons blanc. L’invers pot enlluernar el lector i, per tant, s’ha de limitar a aplicacions en les quals la prioritat sigui l’impacte. La resta de combinacions resten llegibilitat, però algunes poden ser vàlides en cas de textos secundaris. Cal evitar sempre la combinació de colors molt saturats que puguin generar efectes òptics.
Figura 64
Kerning i tracking
El kerning és l’ajust automàtic que elimina l’espai entre grups de dues o tres lletres concretes i va incorporat a la font digital. És important tenir en compte aquest aspecte en la tria d’una tipografia i comprovar que les lletres s’ajusten correctament sense arribar a encavalcar-se. De la mateixa manera, l’espai entre lletres o tracking ha de ser equilibrat, ni molt obert ni molt tancat. En definitiva, per a aconseguir una llegibilitat òptima hem de separar les lletres, paraules i línies de manera proporcionada.
Figura 65
Cos
Un tipus massa gran o massa petit cansa el lector. S’ha de tenir en compte el tipus de text, la distància habitual de lectura en cada cas (llibre, cartell, rètol, etc.) i el públic al qual va dirigit. S’aconsegueix la màxima llegibilitat amb una relació correcta entre cos, interlínia i amplada de columna. Un canvi en qualsevol d’aquests tres factors necessitarà un ajust dels altres dos.
Figura 66
Longitud de línia o amplada de columna
Quan una columna és massa estreta el lector es cansa en haver de canviar de línia massa sovint; si és massa ampla, li resulta difícil trobar el començament de la línia següent.
Figura 67
Interlineat
És essencial recordar la relació de l’interlineat amb el cos de la lletra i l’amplada de columna. De la mateixa manera que cada tipografia demana un interlineat diferent en un mateix cos depenent de les seves característiques, especialment de l’altura de la x i de la longitud d’ascendents i descendents.
Figura 68
Un interlineat massa estret (esquerra figura 68) provoca una proximitat excessiva entre línies i genera una taca molt densa que dificulta la localització de la línia següent. En cas contrari, un interlineat massa ample (dreta figura 68) interromp contínuament la lectura.
Alineació
Són més llegibles l’alineació a l’esquerra i la justificada. En textos curts es pot fer servir l’alineació a la dreta o la centrada. Quan es compon un text justificat s’han d’ajustar molt bé els paràmetres de justificació i separació per a evitar espaiats variables entre les paraules que se solen anomenar «rius».
Figura 69
La columna de l’esquerra de la figura 69 està composta amb un text justificat sense tallar paraules i amb els valors de justificació per defecte d’InDesign. A la del centre el text té els mateixos valors de justificació, però talla paraules. A la columna de la dreta s’han aplicat els valors de 85%, 100% i 115% per a l’espaiat entre paraules i –5%, 0% i 10% per a l’espaiat entre lletres. Aquesta última ofereix una taca més homogènia que evitarà interrupcions en la lectura.
Conclusions
La finalitat de la composició de textos és aconseguir una lectura fàcil i contínua. Molts factors afecten la llegibilitat i tots són interdependents. Alguns d’aquests factors són el disseny regularitzat, el contrast de gruix en els traços de les lletres, la caixa baixa i la sèrie rodona o normal.
A més, és fonamental tenir en compte el sistema de reproducció i el suport durant tot el procés de disseny, així com el contrast entre el color del text i el del fons, en què la millor combinació és text negre sobre fons blanc.
També hem de separar les lletres, paraules i línies de manera proporcionada. S’aconsegueix la màxima llegibilitat amb una relació correcta entre cos, interlineat i amplada de columna. Són més llegibles l’alineació a l’esquerra i la justificada.