Tipografia

1.2. Tipografia, retolació i cal·ligrafia

En els últims anys, la tipografia, la cal·ligrafia i la retolació (lettering) han esdevingut molt populars entre dissenyadors i artistes, però encara hi ha certa confusió amb els significats d’aquests termes.

La cal·ligrafia fa referència a la generació de lletres fent servir una eina d’escriptura, mitjançant la qual es realitza un traç per a cada part essencial de la lletra. Pot ser un llapis, un pinzell, una ploma o una barra de llavis, per exemple. És a dir, la cal·ligrafia està relacionada amb l’acte d’escriure.

Figura 1. Peça cal·ligràfica d’Oriol Miró.

Font: http://www.urimiro.com

En canvi, quan fem retolació, estem més propers a l’acte de dibuixar lletres que a l’acte d’escriure-les. Amb el lettering construïm signes alfabètics amb una eina de dibuix, fent servir tants traços com necessitem per a obtenir la forma que volem. Generalment podem esbossar, esborrar, corregir, afegir i treure tantes vegades com vulguem per a generar el rètol perfecte. De vegades un treball de retolació té una forta base cal·ligràfica que s’ha anat refinant progressivament amb els redibuixats i traçats posteriors.

Figura 2. Esbossos i rètol final de Laura Meseguer

Font: http://www.laurameseguer.com

Finalment, parlem de tipografia quan està relacionada amb les màquines i l’automatització. Avui dia són formes digitals vectorials que tenim encapsulades en fonts en els nostres ordinadors, però també es tractava de tipografia quan els tipus eren metàl·lics o de fusta i s’usaven en premses d’impressió. En aquest tercer mètode de producció de textos estem fent servir les lletres ideades per altres: els dissenyadors de tipografies.

Figura 3. Un espècimen de la tipografia Trola, de Jordi Embodas

Font: http://www.myfonts.com/fonts/tipografies/trola

Conclusions

Cal·ligrafia és escriure, retolació és dibuixar i tipografia és fer servir lletres que ja existien prèviament.